El dissabte 12 de febrer, en el marc de campanya #TransformacióRepublicana, es va celebrar la jornada Innovem per Transformar, organitzada de manera conjunta per les sectorials d’Empresa, d’Universitats, Recerca i Innovació, Societat Digital i Administracions Públiques d’Esquerra Republicana. En paraules de la Sara Bailac, vicesecretària general d'Acció Política, aquesta jornada és una bona manera de començar a posar la innovació com a palanca de transformació i la transformació digital al servei de les quatre transformacions republicanes (lila, verda, social i democràtica).

Seguidament, per donar una primera visió general, va prendre la paraula en Roger Torrent, conseller d'Empresa i Treball, que va posar l'accent en la transferència de coneixement i en la necessitat de crear ecosistemes innovadors al servei del bé comú. Una innovació que convé que sigui orientada pel servei públic, que s'ha d'enfortir mitjançant la col·laboració entre empresa i administració i que necessita d'una societat plural i cohesionada per a generar innovació.

A continuació va tenir lloc una taula rodona que va encetar el debat de la transformació digital. En Víctor Gordó, secretari general de la sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació, i encarregat de moderar el debat, va convidar els ponents a respondre la pregunta següent: com la transformació digital pot ajudar a la ciutadania? El primer en prendre la paraula va ser el Genís Roca, expert en transformació digital a les empreses, que va plantejar conceptes com que, més que parlar de transformació i innovació, caldria parlar de revolució, en el sentit de com fer les coses de manera diferent, i que la veritable innovació es genera quan hi ha necessitat. Des d'aquesta perspectiva, ell suggereix crear entorns híbrids on s'hi mesclin la creativitat artística i l'enginyeria per a generar una autèntica innovació. Seguidament, va ser el torn de la Liliana Arroyo, doctora en sociologia i experta en innovació social, que va plantejar que el mèrit de la innovació és mèrit de qui l'aplica en benefici de la comunitat. Així, ella posa l'accent en una innovació amb mirada comunitària que afavoreixi l'equitat, creant una xarxa de nodes global i col·laborativa en contínua interacció. En tercer lloc, va prendre la paraula el Jordi Marin que va poder donar la seva visió des de l'òptica empresarial. A parer seu, a l'empresa hi ha una resistència al canvi que cal revertir per competir de manera diferent. Per a ell, és molt important canviar la relació amb el client i fer un canvi en la manera de treballar de les empreses per tal de crear nous models de negoci. A continuació, va ser el torn del Lluís Lluncà que va poder donar la visió de govern com a director general d'Innovació. Ell va plantejar que s'estan fent esforços pressupostaris importants en recerca i desenvolupament, però cal apostar més fortament per la transferència de coneixement i la innovació. En aquest sentit, ell aposta per una intervenció pública que orienti les prioritats i fomentar les start-up per afavorir la innovació i contaminar la resta d'empreses del país. Tot seguit, va ser el torn de la Núria Espuny, que va poder donar la visió des de l'òptica de l'administració digital. Ella va posar el focus en la necessitat de transformació de l'administració pública per fer les coses de manera diferent. A parer seu, la transformació de l'administració vol dir posar el ciutadà al centre i amb col·laboració mútua, per això cal un canvi cultural de les administracions en benefici de la ciutadania. En aquest sentit, va posar l'accent en una administració proactiva amb una utilització disruptiva de les dades per a un servei públic eficient. I finalment, va ser el torn de la Jordina Freixenet que va donar la visió des del món municipal. Ella va incidir més en la necessitat de desburocratitzar l'administració, en la que es fa imprescindible abordar una reforma legal per a fer-ho possible, afavorint la capacitat d'innovació dels treballadors públics i impulsant oficines intel·ligents amb gestors de proximitat on s'ofereixi orientació i solucions.

Després d'un debat enriquidor al torn obert de paraula, va ser el torn d'exposar les conclusions que van anar a càrrec de l'Eva Jané, presidenta de la sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació, i del Sergi Marcen, president de la sectorial de Societat Digital, que van concluir que cal una estratègia de transformació tecnològica lligada a l'humanisme digital, que agrupi els diferents actors de la quíntuple hèlix (societat civil, administració pública, universitats i recerca, teixit productiu i mitjans de comunicació) i que tingui la finalitat de revertir les desigualtats i posar la innovació al servei de la ciutadania i el bé comú.

Finalment, a mode de cloenda, va prendre la paraula la Marta Vilalta, secretària general adjunta d'Esquerra Republicana, per agrair la celebració de la jornada i per enviar un missatge de compromís amb la transformació republicana per fer les coses diferents. Una transformació que ens ha de permetre construir uns Països Catalans com a país integrador i divers, que treballa de forma cooperativa i en xarxa, per crear un ecosistema innovador en contínua interacció que trobi les maneres les maneres de fer les coses diferents i d'ajudar la gent. Una innovació que ha de ser útil a la recerca de la igualtat de persones i territoris.

Per més informació, teniu disponible el contingut de la jornada en aquest enllaç:

https://www.esquerra.cat/uploads/20220422/cronica_2022_2_12_Jornada_Innovacio_republicana.pdf

I també visualitzar el vídeo complet de la jornada:

https://www.youtube.com/watch?v=DfUFATSYmno