Treball Autònoms i Economia Social

Fer de la robotització una clau del progrés econòmic socialment inclusiu

Bernat Monge
Bernat Monge

En debats sobre la robotització és habitual tractar el seu impacte futur en diferents ocupacions. Curiosament, se sol considerar la robotització de forma similar a com es considerava la globalització durant els anys 90. És a dir, com un procés extremadament poderós que atrapa a tots els països en una espiral de liberalització i de pèrdua de poder pels treballadors. En realitat però, tant l’expansió de la robotització com els seus efectes depenen en gran manera del model de país.

Els robots poden generar, per una banda, augments del valor afegit en la producció de béns i serveis que d’altra manera no serien possibles i comportar la generació de nous llocs de treball. Per exemple, és gràcies als robots i a la seva precisió i fiabilitat que la indústria dels microxips és possible. Atès que avui dia la indústria dels microxips és vital per tots els serveis informàtics - els robots són una font de generació de valor afegit i d’ocupació que d’altra manera no seria possible.

D’altra banda, els robots també poden tenir efectes complementaris d’augment de la productivitat. Per exemple, en professions del sector serveis que requereixen una alta capacitat de pensament abstracte, de relacions interpersonals, treball en equip, etc. (enginyers, informàtics, arquitectes, personal investigador, professors, etc.) els robots suposen un avenç per reduir la quantitat de treball destinada a processos feixucs o no essencials, augmentant, per tant, la productivitat i la possibilitat de reduir les hores de feina sense substituir llocs de treball.

En tercer lloc, també poden tenir efectes substitutoris de la mà d’obra. Aquests efectes se solen concentrar en professions de baixa qualificació amb tasques relativament planificables i que no requereixen de pensament independent i abstracte, la satisfacció dels treballadors amb la feina és relativament baixa, i els costos laborals de la mà d’obra són relativament alts respecte al valor afegit que aporten. Aquest efecte substitutori no és un efecte intrínsecament diferent del d’altres fenòmens tecnològics que s’han produït en el decurs de la història.

Una robotització que generi més valor afegit, més llocs de treball i major productivitat fa possible desenvolupar el model econòmic i que, al mateix temps, la robotització sigui un fenomen positiu pels treballadors. Els països del nord i centre d’Europa són exemples de països que en els últims 30 anys han introduït un gran nombre de robots en l’economia sense que hagin comportat atur. Fins i tot, la robotització, pot facilitar la reducció gradual de les jornades laborals en benefici d’una millor qualitat de vida, i sense pèrdues de salari gràcies a l’augment de la productivitat que generen.

Seguint aquest exemple, Catalunya hauria de convergir a un model d’economia coordinada de mercat per fer de la robotització no només un element de desenvolupament econòmic, sinó també una clau de progrés socialment inclusiu.

 

Bernat Monge

Vocal de la sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social