El passat mes de juny 2022 varen finalitzar les proves de selectivitat, i com cada any es genera un debat envers el model de les proves d’accés a la universitat.

Tres dies amb moltes proves, que hom recorda amb molts nervis tant els dies previs, com també durant les proves, i que any rere any, el model de selectivitat és motiu de debat al món educatiu.

El model actual té punts a favor i en contra, els exposem a continuació per posar damunt la taula una reflexió envers l’actual sistema;

• Punts negatius: mirada molt parcial de les capacitats dels alumnes (caldria adaptar la tipologia d’exàmens o proves) És un model competitiu i poc integrador. Excessivament memorístic.
• Punts positius: hi ha consens actual, que defineix les PAU com una eina del sistema educatiu públic per ordenar a l’estudiantat, en aquells estudis que hi ha més demanda que oferta. És un sistema transparent i es pretén que sigui just (es pot discutir).

Les persones que defensen el model, comenten que l’objectiu de les PAU, no és el d’avaluar a l’alumnat, sinó disposar d’un sistema d’ordenació, de cara l’accés a la universitat.

El problema és que actualment el sistema educatiu busca el ser i el fer de la persona, per tant, l’educació en valors. Una educació que sigui més integradora. Però en canvi el model de les PAU no ho valora. És absolutament competitiu.

La majoria de l’alumnat no està conforme amb el model actual de les PAU, donat que es juguen una feina de 2 anys (batxillerat) en 3 dies, i molts no poden entrar a la universitat que volen anar. Apunten que hauria de ser un recorregut més competencial. O sigui, avaluar la competència que té l’alumnat i no jugar-s’ho en un únic examen. Al final, demanen que segueixi el recorregut de l’alumnat durant tots els 2 anys de batxillerat.

En principi l’actual batxillerat està dirigit a adquirir competències, però el segon de batxiller està absolutament dirigit per superar les PAU. I no hauria de ser així. L’estudi dels 2 anys hauria de ser a través de les competències.

Aquest paràmetre ens ve donat per Europa, la política educativa és que no s’ha de treballar en base la memòria, sinó sobre un conjunt d’habilitats i capacitats, tenint en compte tota la globalitat de la persona (alumnat).

Els que estan a favor d’aquest canvi de paradigma diuen que anem aprenem durant tota la vida, per tant cal una evolució en l’aprenentatge, i que donat que són dos anys molt importants de creixement per l’alumnat, hem d’anar cap a l’educació global de cada alumne. A més a les universitats ja es treballa per competències.

Tot i l’exposat, el cert és que actualment el 93% aprova la selectivitat i accedeix al grau que vol. I com no deixa de ser un sistema d’ordenació per l’accés, és efectiu (discutiblement just). Veurem si en un futur es pot anar cap a una educació més competencial tant a batxillerat com a la universitat, i per tant l’accés també.

Eva Jané Parra

Presidenta de la sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació