Actualment, la majoria dels mitjans de comunicació difonen notícies negatives, provocant que l’opinió pública i els governs se centrin en aquestes problemàtiques més immediates, COVID19, guerra entre Ucraïna i Rússia, inflació generalitzada, crisi energètica, problemes interns de partits polítics...Tota aquesta inestabilitat descentra l’atenció de la societat d’altres fenòmens rellevants. Fenòmens que estan canviant el nostre dia a dia i que perduraran durant molt anys a la nostra societat. Un d’ells és la nostra manera de treballar i l’impacte a la societat del benestar que ens provoca i ens provocarà la Revolució Digital. La convergència de disrupcions polítiques, econòmiques i socials està causant un canvi total del paradigma en el qual vivim.

Aquest context fa que l’opinió pública i els òrgans de govern se centrin a resoldre aquestes problemàtiques més immediates, deixant en un segon pla el fet que ens estem endinsant en una revolució tecnològica que canviarà radicalment la nostra manera de viure, treballar i relacionar-nos. Aquesta revolució digital ve marcada per l’aparició de noves tecnologies com la intel·ligència artificial, la nanotecnologia o l’internet de les coses, i és un dels temes que generarà els debats més tensos en els àmbits polític, econòmic i empresarial. El pas frenètic de canvis que l’acompanyen amenacen la transformació de sistemes sencers de producció, gestió i governança, fent de la gestió del canvi una habilitat indispensable per sobreviure’n amb èxit.

Així mateix, la revolució digital ens està portant a un canvi d'industrialització i de relacions entre els humans que moltes vegades per les administracions públiques no està sent atesa, pel seu ràpid desenvolupament, i les estratègies i sinergies organitzatives de les companyies i governs.

En definitiva, estem vivim un canvi d’època – que no una època de canvi – i ens està indicant que la manera de relacionar-se i de treballar està canviant, fent que tot allò que valia fins ara, està en vies d’extinció o de transformació, i en aquest sentit toca invertir hores extres davant de l’ordinador per digitalitzar-se de forma efectiva.

Tanmateix, tota aquesta sèrie de disrupcions a gran escala encara és absent al debat públic. La societat viu d’esquena a aquest canvi, fixada en el que s’emmarca dins l’anomenada “finestra d’Overton”. La finestra d'Overton, o també finestra de discurs, és el rang, dins d'una gamma d'idees, que polítics, polemistes i tertulians als mitjans de comunicació consideren aptes o acceptables pel seu públic. De moment, a diferència d’altres democràcies, les conseqüències que està tenint la revolució digital encara no són dins de la finestra.

També anomenada 4.0, la revolució digital segueix els passos dels altres tres processos transformadors de la història que han alterat radicalment la manera d’organitzar la producció i el treball.

A les portes de la quarta revolució industrial, la fusió d’avenços en una sèrie de camps com la intel·ligència artificial, l’internet de les coses o la biotecnologia, fan que el model productiu s’estigui focalitzant en les dades i la seva explotació. Els robots o els sistemes d’intel·ligència artificial estan destruint els llocs de treball realitzats pels humans, basats en mecanismes repetitius i especialitzats i n’estan creant per aquells perfils qualificats capaços d’automatitzar i digitalitzar els processos.

De manera similar a les revolucions que la van precedir, la Revolució Digital té el potencial d'elevar els nivells de renda globals i millorar la qualitat de vida de les poblacions de tot el món. No obstant això, tal com han assenyalat els economistes Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee, la revolució podria generar més desigualtat, en particular degut a aquest potencial per pertorbar els mercats laborals.

Per evitar aquesta situació, és necessari apoderar la ciutadania de e-competències que els permetin créixer i evolucionar en el context actual. La societat ha de ser educada no només en l’adopció de totes les noves tecnologies, sinó també en les competències que els permetin posar-los al capdavant d’aquest nou paradigma. Els perfils més capaços d’adaptar-se a la nova revolució seran aquells amb habilitats allunyades de la repetició, l’especialització i la gestió de dades.

En aquest sentit, cal transformar el model productiu cap a un nou model al servei de les persones, sostenible i innovador. Aquest ha d’anar acompanyat d’un nou model d’aprenentatge que fomenti valors centrats en les relacions humanes (l’empatia, la intel·ligència emocional), en el raonament i el pensament crític, la creativitat i la improvisació, i en competències com el lideratge, la gestió del temps, la col·laboració i el treball en equip. El perfils dels nous professionals estarà constituït principalment per cinc habilitats fonamentals: e-conciencia, alfabetisme tecnològic, alfabetisme informacional, alfabetisme digital i alfabetisme mediàtic (Cobo, 2009).

Per aconseguir aquest canvi en la societat, cal impulsar-lo des dels òrgans de govern. Si és cert que una part del canvi s’escapa de les competències dels municipis, a partir d’aquests es blindarà la primera part de l'adopció per sensibilitzar i fomentar el canvi en la societat. L’encarregada d’aquesta funció seran les Regidories Digitals, les quals implementaran i coordinaran les polítiques municipals relacionades amb el món digital, amb l'objectiu d'obtenir una societat digital intel·ligent, sostenible i innovadora, que permetin l’accés immediat quasi il·limitat al coneixement, a la innovació gràcies a potenciació de la col·laboració i la compartició de coneixement, la immediatesa aplicada als tots els processos... En definitiva, millorant els serveis públics i oferint una màxima transparència, gràcies a que els ciutadans disposarem de molta més informació que ens permetrà millorar l’elecció de dedicions.

Sergi Marcén i López

President de la sectorial de la Societat Digital

societatdigital@esquerra.cat