En relativament pocs anys, hem passat de parlar de societat de la informació a societat del coneixement i, ara, a un concepte més ampli com és el de societat digital. Es podria definir el concepte de societat digital com el d’una societat moderna i progressiva que es va conformant com a resultat de la integració i l’adopció massiva de tecnologies avançades de la informació i les comunicacions, ja sigui al treball, a casa, al comerç, als centres educatius o en el lleure. L’abast potencial de l’impacte d’aquesta integració és holístic, en tots els sectors socials i productius, i global, arreu del planeta.

Però la realitat és que aquest impacte no està sent igual de ràpid, ni igual de positiu, ni igual de just per a tothom. Com a conseqüència col·lateral d’aquesta transformació digital s’estan generant noves desigualtats socials i econòmiques que amenacen els drets bàsics de la ciutadania, especialment en els sectors més febles i desprotegits. És el que anomenem risc d’escletxa digital, que ben bé fa referència a una nova fractura social que empitjora les ja existents en termes de pobresa i exclusió. Plou, doncs, de nou sobre mullat i no ens ho podem permetre.

Habitualment, però, quan es parla d’escletxa digital (i se’n va parlar molt durant la crisi de la pandèmia COVID-SARS2) es restringeix la mirada a la seva vessant en el context d’educació. Malgrat els debats apassionats i les controvèrsies polítiques que l’envolten, l’educació és un pilar fonamental dels drets humans i de l’estat del benestar per al desenvolupament de les societats. És, doncs, indubtable que allò que es faci a les aules avui té un impacte decisiu en com serà el demà que ens trobarem. Quin tipus de ciutadania tindrem i amb quines capacitats per enfrontar-se als reptes que conformaran el seu món. I és evident que una part essencial de com serà aquest món vindrà condicionat per l’impacte econòmic i social que la transformació digital està originant de forma accelerada des de finals del segle XX.

Per això, des d’una perspectiva d’esquerres, quan parlem d’educació en i per a una societat digital garantint l’equitat social, no ens podem limitar a una visió d’allò que volem que passi a les aules de les escoles, dels instituts i de les universitats del nostre país. Parlem des d’una visió àmplia social i territorial del país, amb la voluntat de no deixar ningú enrere i al servei de les necessitats dels infants, dels joves, dels adults i de la gent gran. Cada col·lectiu, amb les seves singularitats, i cada col·lectiu, amb els seus propis reptes, però reptes que ens involucren i que són de tothom, des de la ciberseguretat i les aplicacions de la intel·ligència artificial fins a la protecció dels nostres drets contra la manipulació informativa o el tractament il·lícit de les nostres dades.

És d’això del que va fer política d’esquerra per superar l’escletxa digital. És desplegar, ampliar i mantenir infraestructures digitals i equipaments digitals arreu procurant l’equilibri territorial i permetent-ne l’accés en condicions d’igualtat d’oportunitats. Sí. És invertir en formació de competència digital de tot el professorat, a totes les àrees i etapes educatives. Sí. I també és lluitar des de l’educació pública per aconseguir una ciutadania més lliure i amb competències més sòlides en comunicació, cooperació, creativitat, criteri i pensament crític. És creure fermament en la nostra llengua i cultura, els nostres artistes, pensadors i creadors. Sí. Posant en valor la seves obres, facilitant la seva divulgació, presència, promoció i producció per accedir a tots els formats i plataformes possibles.

Des del Govern de Catalunya, i també des de cada ajuntament, cal continuar impulsant amb determinació i lideratge la transformació de l’administració pública per tal que sigui més transparent, eficient, eficaç i propera a la ciutadania. I, de la mateixa manera, desplegar polítiques i concrecions pressupostàries orientades a proporcionar ecosistemes per desenvolupar la capacitat competitiva del teixit empresarial d’indústria, de comerç i de serveis. És per això, que pensem que superar l’escletxa digital implica apostar clarament per un desenvolupament econòmic sostenible afavorint l’adopció d’eines i tecnologies digitals que facilitin la internacionalització, la productivitat i la innovació, així com la formació professional i permanent de tots els treballadors i treballadores davant dels reptes que comporta la societat digital.

Així, doncs, des d’Esquerra Republicana, quan parlem de societat digital, ho fem des de la ferma voluntat de governar per esdevenir una República al servei d’una ciutadania lliure, apoderada i preparada per fer front als reptes d’avui i demà, locals i globals, però sense deixar ningú enrere. D’això va la societat digital que volem i per la qual treballem cada dia al costat de la ciutadania, perquè el primer a tenir en consideració quan aspirem a una societat justa és la gent.

Marià Cano

Vocal de Cultura Digital de la sectorial de Societat Digital

societatdigital@esquerra.cat