Les targetes no són un invent nou, ni un mitjà amb èxits inqüestionables o fracassos absoluts. La majoria de les grans cadenes en disposen, ja sigui física o en format App, i bastants municipis les han adaptat a l'àmbit local per fer front a aquestes grans empreses amb l’objectiu de potenciar els comerços locals que dinamitzen els espais i donen vida al municipi.

Hi ha una sèrie de factors que s’haurien de considerar abans de posar en marxa un projecte de targeta de fidelització a nivell local:

Inversió: la quantitat de diners que es puguin carregar a la targeta per fer consum al comerç local, ja sigui amb una càrrega inicial per part de l’usuari o a partir d’una compra mínima en els comerços de proximitat.

Social: aprofitant la tarja, es poden encabir els ajuts socials per poder reinvertir dins del propi municipi.

Desestacionalització: el problema més gran és fora dels moments on el consum ja és elevat, com l’època del Nadal. La targeta permet reactivar l’economia en les èpoques amb davallada de les vendes.

Fidelització: els punts, els descomptes, les cripto-monedes o el sistema que s’empri ha de poder invertir-se en la pròpia botiga i fidelitzar els clients. Un dels factors de fracàs és que els descomptes servien per qualsevol comerç associat i no pel comerç on s’ha realitzat la compra. Es poden oferir també descomptes en serveis que el consistori ofereix: casals, cultura, piscina, activitats, extraescolars...

Famílies: agrupar dins de la mateixa targeta tots els membres de la unitat familiar afavoreix que una major part de la població aprofiti els ajuts que s’ofereixen.

Premis: que pot gestionar la pròpia associació comercial per recarregar la tarja amb l’import dels premis que els comerços decideixin oferir.

Seguiment: hi ha un temps d’aprenentatge que permet obtenir les opinions del seu funcionament i aplicar el canvis necessaris de millora i dinamització, evitant que les accions iniciades no tinguin la millor continuïtat en el temps.

Hi ha exemples i experiències de referència per saber allò que funciona i allò que no ha donat bons resultats, i també la tecnologia necessària per no haver de començar de zero. El més important és engegar-ho, amb totes o part de les funcionalitats esmentades, tenint present la maduresa de l’associació comercial o la predisposició dels comerços a participar en el projecte. La corba d’aprenentatge i el temps per adaptar-ho a la realitat del municipi es poden extreure de casos reals en diferents ajuntaments que potser no han tingut prou en compte la logística, el servei o la operativa dels botiguers per tal que la implantació fos un èxit. Una major implicació del teixit comercial permet innovar la forma d’interactuar amb el comerç de proximitat mantenint la seva essència: el servei i el coneixement del client. Els fons públics poden ajudar a arrancar un projecte que funcionarà a llarg termini de forma autònoma amb una intervenció residual de l’Ajuntament, i que, si s’adapta correctament municipi, pot ajudar al comerç local a mantenir les persianes obertes.

Les properes eleccions municipals són un bon moment per incorporar dins del programa electoral accions per la dinamització del comerç de proximitat, com poden ser els APEUs o una targeta fidelització, donant un impuls a nous serveis i sent la porta d’entrada que permeti fer un pas més en la promoció del teixit comercial local.

David Solsona

Vocal de Comerç Digital de la Sectorial de Comerç, Turisme i Consum