El dimecres 8 de febrer va tenir lloc telemàticament l'acte Les Àrees de Promoció Econòmica Urbana, a debat , organtizat per la sectorial de Comerç, Turisme i Consum, en que es va presentar l'experiència dels Apeus més avançats al país, i que es pot visualitzar en vídeo aquí. Un acte que donava continuïtat a l'anterior Els Apeus, un nou instrument al servei de la dinamització comercial de les ciutats que també està disponible en vídeo.

En Jordi Castellana, secretari nacional de Política Econòmica, va ser la persona encarregada de presentar l'acte, el qual va subratllar la importància que els Apeus poden ser una bona eina per transformar els municipis en positiu i construir el model que proposem de municipis vius, verds i amables per les persones.

Introducció

Abans d'entrar en el debat, va prendre la paraula en Jordi Torrades, director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, que va fer un estat de la qüestió sobre en quin punt es troba el desplegament de la llei 15/2020 de les àrees de promoció econòmica urbana, un llei que va assolir un alt consens polític, la qual preveia mecanismes de suport i línies d'ajut de fins a 90% del cost i amb un màxim de 20.000 euros. Segons va explicar, el 2021 es van concedir 12 ajudes (150.000 €) i el 2022 van ser 24 (300.000 €), el que vindrien a ser unes 30 poblacions amb uns 40 Apeus en diferents fases de maduració. En el seu procés d'implantació, va destacar que cada vegada més les preguntes són d’aspecte jurídic: conveni ajuntaments, estatuts de l’entitat gestora, el dret de votació, les dissensions amb el cadastre... Tal i com va especificar, el procés d'implantació d'un Apeu requereix un procediment: primer un pla d’actuació que ha de passar per aprovació inicial, després un període d’al·legacions, amb aspectes que s’hauran de resoldre, i la votació dels comerciants (més del 50% de participació i majoria absoluta). I finalment, un cop aprovat, el Ple ha de fer l’aprovació definitiva, s'ha de constituir l’entitat gestora i signar el conveni amb l’ajuntament. En relació a la situació dels Apeus a Barcelona, va explicar que estaven pendents de la modificació de dos punts que es van acordar a la Comissió Bilateral: 1) la taxa que s’hauria de pagar obligatòriament hauria de tenir una regulació major i 2) la Generalitat havia de canviar la llei per a que els Apeus siguin poders públics, adjudicadors, regits per la llei de contractes de servei públic. Aquesta modificació ja està inclosa a la llei de mesures d’acompanyament dels Pressupostos.

Taula de debat

L'Eduard Cuscó, president de la sectorial de Comerç, Turisme i Consum, va ser la persona encarregada de moderar el debat, el qual va instar als ponents a respondre les preguntes de en quin punt es troben els Apeus a cada municipi, quins objectius tenen marcat, en quin moment estant i quines dificultats s'han trobat.

El primer en intervenir va ser l'Isaac Albert, ex-regidor de l'Ajuntament de Terrassa, que va admetre que els Apeus li han generat algun dubte. Segons ell, el sector comerciant de Terrassa ho ha vist com una solució màgica, però l'Apeu només és un instrument, una oportunitat que s'ha de saber aprofitar amb el concert de tothom. Per posar en context, va explicar que es parteix del model d'èxit dels eixos comercials de Terrassa. Per a posar en marxa l'Apeu s’ha creat un grup de treball per dimensionar l’abast del projecte, en el que s’està treballant a peu de carrer en l’eix comercial de Terrassa centre. Constata que hi ha certs problemes en delimitar l’espai i en la constitució de l'entitat gestora. Per a ell, l'important és que tots els agents implicats vagin junts. Segons explica, el  sector comercial està preocupat, com sempre, però es té la percepció de l'Apeu com una oportunitat per reactivar l’activitat comercial.

El següent a prendre la paraula va ser en Joan Ros, president de Sant Boi Comerç, que va explicar l'experiència de l'Apeu de Sant Boi de Llobregat, que està delimitat en una zona que no és l’eix principal de la ciutat, sinó a la zona centre amb un enfocament entre comerç, turisme i cultura. Segons explica, va ser a partir del Pacte de Ciutat, arrel de la Covid-19, que es va determinar una línia d'actuació per a desplegar l'Apeu, i per tant amb consens polític i social.  Explica que va costar delimitar la zona i que finalment es va optar per delimitar el centre històric amb dues branques cap a l’eix comercial principal que sigui ampliable.Seguidament es va fer una enquesta als comerciants en que van sortir els temes recurrents: seguretat, il·luminació i neteja, a part de la dinamització. A partir d'aquí es va fer un primer esborrany de dinamització, serveis i cultura. L'Apeu consta de 254 comerços, dels quals 89 tancats. És una missió dels Apeus revitalitzar els locals tancats. S’ha creat un grup motor en que s’han anat a buscar els responsables de carrer, per tenir un feedback ràpid i efectiu que vingui del mateix comerciant. En aquest grup ja es comencem a simular quotes, metres i vots en els locals localitzats. Els no localitzats es fa a través del fitxes del registre mercantil, dades públiques disponibles pagant una quantitat. Això és important per que cal garantir un mínim de 50% dels comerços. L'Apeu de Sant Boi es troba pendent d'aprovació al Ple municipal, que està previst per després de les eleccions municipals.

La següent en intervenir va ser la Cèlia Bermúdez, tècnica de l'Ajuntament de Reus, que va explicar que el principal obstacle que tenen a Reus és que tenen dues associacions de comerciants que no tenen bona relació entre sí, el qual complica les coses. La iniciativa de l'Apeu de Reus prové de l'associació del centre comercial. S'està en la fase d'analitzar el projecte i debatent els punts importants. Es va fer una primera delimitació molt gran, uns 1.100 comerços, que es va reduir a uns 270 per a fer-ho més factible. Recalca el fet de treballar conjuntament com a projecte de ciutat amb totes les associacions fa que sigui més sòlid, més que només vingui d’una part, cosa que no sap si serà possible assolir-ho.

I en quart lloc va prendre la paraula l'Ermínia Altarriba, vicepresidenta de Berga Comercial, que va explicar el cas de l'Apeu de Berga, el més avançat del país, que va ser impulsat per l'associació de comerciants  amb l'acompanyament de l'empresa Focalizza que en va fer el treball previ i que ajuda a desenvolupar el projecte. Diu que la proposta va ser ben rebuda per l'Ajuntament de Berga, malgrat ser de la CUP, que s'ha oposat a altres indrets. Tal com va explicar, l'Apeu es va delimitar amb l'interès de relligar el barri centre amb els eixos comercials. Es dóna la situació que el barri vell està en situació precària comercialment, sobretot per la manca d'aparcament. Està format per 208 establiments, dels quals 84 locals buits, un percentatge molt elevat. Dels 208 hi ha una alta participació dels associats de Berga Comercial, fet que ajuda al seu impuls. A l'Apeu s'ha establert la necessitat d'incrementar l'obertura de locals buits i una bona promoció per a captar visitants. S’ha fet tota la fase prèvia amb treball conjunt amb l'empresa i ara cal contractar una persona que pugui desenvolupar la part de promoció i comunicació per a que arribi a tothom i coordini les votacions de les assemblees.

Cloenda

Per acabar, va prendre la paraula l'Agnès Russiñol, directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya, que va assenyalar que aquestes experiències de municipis són un bon exemple de la situació dels Apeus al país, en que es donen diferents situacions. I va arribar a la conclusió que com millor treballat a nivell col·lectiu i més consens hi ha a l’Ajuntament el projecte va molt millor. Al cap i a la fi l'Apeu és només una eina, que es pot fer servir bé o malament, l'important és liderar-lo amb l'objectiu de projecte col·lectiu. Impulsar un Apeu pot ser formar un projecte global en pro del comerç de proximitat.  Finalment, recorda que des del Consorci, més enllà de les línies de subvencions, hi ha un equip de persones que fa acompanyament a municipis que vulguin desenvolupar una Apeu.