El desequilibri territorial, que fa anys afecta el país, es deu a què les noves generacions es formen en coneixements que, en el desenvolupament del seu projecte professional, els porta a viure i a treballar a la ciutat i, per tant, que marxin de les zones rurals d’origen. Aquest fet té una repercussió directa en el relleu generacional del sector primari ja que es veu afectat per aquesta marxa de joves.

Però hi ha altres causes que depenen exclusivament de l’activitat del sector primari. Per una banda, la dificultat per accedir a la terra, ja sigui a causa dels preus provocats, en part, per l’aparició de capitals inversors que acaparen aquest recurs bàsic i que dificulta el dimensionament de les empreses familiars agràries, arrelades al territori i que formen part de la història del país. Un dimensionament que les ha de permetre seguir produint aliments de qualitat, sans, bons i segurs, assegurar-ne la seguretat alimentària i competint en un mercat global, complint, a més a més, amb tots els requeriments que demanen els diferents nivells de l’administració.

Per altra banda, el desequilibri en la distribució del valor en la cadena agroalimentària, que fa que el valor afegit es concentri, majoritàriament, a la transformació i a la comercialització. Aquest desequilibri fa que, amb els preus que perceben les empreses familiars agràries, es mantinguin al llindar de la rendibilitat, o inclús per sota, el que posa en risc al seva viabilitat i per tant, la seva continuïtat, a més a més de fer-les molt dependents de les ajudes de la política europea i de les diferents administracions. I aquest no era, ni és l’objectiu principal de la PAC, que és el d’ajudar a la renda, no a ajudar a què sobrevisquin gràcies als ajuts. Per tant, s’ha de continuar desenvolupament i millorant la llei de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària i la seva aplicació.

És necessari incidir en la incorporació de la tecnologia disponible per la millora de les condicions de producció, tecnologia que ha de permetre fer-ho en millors condicions, amb més seguretat i fent un ús racional i sostenible dels recursos que necessita l’activitat primària, perquè l’objectiu és produir aliments per a tota la població, però també, i pensant en les generacions futures, deixar-los un sector primari viable i consolidat, que pugui cobrir, de manera segura, les seves necessitats.

Oriol Anson

Secretari d'Agenda Rural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació o Agenda Rural i Vocal de la sectorial d'Agricultura, Ramaderia, Silvicultura i Pesca

agricultura@esquerra.cat