A Madrid anem a aconseguir totes les eines que ens calen per garantir el benestar de tota la ciutadania, disposar del màxim de sobirania per a decidir sobre com gestionem els recursos del país i gestionar-ho bé. Una de les principals xacres per garantir aquesta bona gestió es el frau i elusió fiscal que es calcula que a el conjunt de l’Estat Espanyol supera els 70.000 MEUR.

Una part d’aquest frau, es produeix en impostos cedits a la Generalitat de Catalunya però amb normativa regulada per l’Estat que no ens dota de totes les eines necessàries per a la seva fiscalització. És per això que proposem de reformar el Reial Decret Legislatiu 1/1993 i la Llei 29/1987 per tal de millorar l’eficiència dels mecanismes de la Gestió Tributària per comprovar si hi ha un ús fraudulent de la figura del préstec amb l’objectiu d’evitar l’impost de donacions.

En l’actual normativa, si un particular prestà diners a un altre particular, el prestatari, qui rep els diners, ha de presentar una autoliquidació de l’impost de transmissions patrimonial i actes jurídics documentat. La normativa de l’impost sobre transmissions i actes jurídics documentats, en el Real Decret Legislatiu 1/1993, en l’article 45 estableix que està exempta. Per tant, el prestatari no ha de pagar cap import per l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

El possible frau pot existir quan, des de l’inici, no hi ha una voluntat de retorn del préstec. A la pràctica, fent una donació encoberta. Per exemple, una quantitat de 100.000€, si es declara com a préstec el contribuent no ha de pagar res, però, en canvi, si ho declara com una donació li correspondria pagar a les arques públiques una quantitat de com a mínim, sense aplicar-se cap benefici fiscal, de 5.000€.

Per exemple, una proposta que es podria establir en el marc normatiu, seria donar més eines a l’Administració Tributària:

• Una nova presumpció a l’article 4 de la llei 29/1997 de l’impost sobre successions i donacions. Les presumpcions tributàries per llei, donen per cert un fet, a menys que el contribuent provi el contrari. Per tant, es podrien donar per certes, un seguit de consideracions de préstecs que donessin a entendre que mai es podrien portar a terme la devolució de la quantitat prestada.

• Modificar el Reial Decret 1/1993, Obligant el prestatari a presentar l’autoliquidació o una declaració informativa anual amb les proves corresponents de l’estat de devolució del préstec.

Son dues modificacions que permetrien a l’administració catalana millorar la seva eficàcia a l’hora de combatre el frau fiscal i evitar mecanismes per a estalviar-se impostos.

Joaquim Asensio

Vocal de la sectorial de Política Econòmica i financera

economia@esquerra.cat