La nova estimació del Departament d’Economia i Hisenda xifra el dèficit fiscal en 22.000 milions d’euros el 2021. La xifra representa un 9,6% del PIB i és equiparable a la suma dels pressupostos dels departaments de Salut, Educació i Drets Socials.

Què implica per a Catalunya que arribin molts menys recursos dels que aporta a l’Estat?

Primer, es perpetua l’infrafinançament endèmic de la Generalitat. Segon, la manca d’inversions estatals en infraestructures com el ferrocarril, llasten la competitivitat de l’economia catalana. Tercer, per garantir un nivell de benestar a l’alçada de la riquesa del país, la Generalitat ha d’endeutar-se (amb els corresponents costos financers).

Aquesta situació es repeteix any rere any. Recentment es van presentar les conclusions de la Comissió d’Estudi del Deute Històric al Parlament de Catalunya on Esquerra i Junts es van fer ressò del càlcul d’Albert Carreras que xifrava el dèficit acumulat en 456.000 M€ des de 1986. Una xifra equivalent a més d’11 vegades el pressupost de la Generalitat de 2023, el més expansiu de la història.

Davant d'aquestes xifres i l’arbitrarietat persistent de l’Estat, l’única solució creïble és un estat propi. Fins que això passi, cal corregir les actuals distorsions amb un model de finançament singular per a Catalunya que permeti a la Generalitat recaptar impostos i limiti el dèficit fiscal sota el criteri d’ordinalitat. També cal establir reparacions del dèficit que s’ha produït fins avui, com revertir l’infrafinançament de la Sanitat, cancel·lar el deute públic de la Generalitat en mans de l’Estat, aplicar la DA 3 de l’EAC i compensar per inversions pressupostades i mai executades.

És de justícia que els territoris rics aportin més que no reben, però no podem quedar-nos de braços plegats davant un sistema pervers que desincentiva que els territoris prosperin.

Marta Curto Grau

Directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica i vocal de la sectorial de Política Econòmica i Hisenda

economia@esquerra.cat