Segons el Gremi d’Hotels de Barcelona, les dades acumulades de gener a agost de 2023 reflecteixen una ocupació del 82,62% (-1,9 punts per sota de la de 2019) amb un preu mitjà de 175,15 euros (33,2 euros més que el 2019), indicant que Barcelona pot tornar a rècords històrics d’ingressos però no de beneficis, donat l’increment de despeses fixes com l’energia o l’alimentació. Actualment, a Barcelona, el turisme d’oci representa aproximadament el 80% del total de visitants. Fa més d’una dècada, el turisme de negoci representava un 75% del total i sembla que des del Gremi s’aposta perquè aquest segment torni a créixer.

El 2022, segons dades de l’Informe de l’activitat turística a Barcelona 2022 de l’Observatori del Turisme, la mitjana de despesa a Barcelona per persona va ser de 982,1 euros, mitjana que al 2019 va ser de 1.097,5 euros. Veurem quina és aquesta xifra quan acabi el 2023 i es publiqui l’informe, però les dades semblen apuntar a que pot ser similar a la del 2019. D’altra banda, el conveni col·lectiu d’hostaleria i turisme de Catalunya 2022-2024 preveu uns salaris a Barcelona que oscil·len entre els 1.867 i els 1.085 euros en funció de la categoria professional, per als establiments hotelers de 4E Sup i 4E, 5E i 5E GL.

En els darrers anys, Barcelona ha deixat en mans dels visitants la seva definició com a destí, quedant presa per la quantitat de visitants d’oci. Els ciutadans pateixen les conseqüències de les externalitats negatives de la massificació, en especial, la gentrificació provocada per l’increment del nombre d’apartaments turístics, que ha anat expulsant de la ciutat als ciutadans que no poden pagar el cost del lloguer residencial. El PEUAT no ha estat una eina suficient per aturar un fenomen on els estrangers amb major poder adquisitiu i els propietaris que volen esquivar la regulació del lloguer, ha conduït a què, a l’últim trimestre de 2022, el preu mitjà d’un lloguer a Barcelona fos de 1.077 euros, fregant el salari mínim de 1.080 euros.

Per tal que el destí Barcelona mantingui la qualitat que els seus ciutadans mereixen, ha de ser la ciutat i no els que la venen a visitar des de fora, qui es defineixi com a destí a llarg termini. I els principals actors que en recullen els beneficis han d’entendre que, sense accions per regenerar les externalitats negatives que se’n deriven, el destí s’esgota i els seus beneficis empresarials tendiran a desaparèixer. Compartir-los és l’única fórmula perquè Barcelona continuï responent a l’esperit emprenedor i d’orgull de ciutat dels seus ciutadans. Ara toca treballar per la qualitat i això implica compartir les responsabilitats i també els guanys.

Inmaculada Ranera

Secretària General de la sectorial Comerç, Turisme i Consum

Esquerra Republicana

comercturisme@esquerra.cat