Massa sovint la nostra atenció se centra en els grans moviments socials, polítics, culturals, econòmics... i perdem així de vista que també massa sovint les claus de tot plegat cal cercar-les en els detalls. En aquells petits detalls que passen desapercebuts.

Precisament durant l’anterior legislatura espanyola un d’aquests petits detalls va centrar l’atenció de tots els equips vinculats a Universitats: sectorial, grup parlamentari al Parlament de Catalunya, grups parlamentaris a Congrés i Senat, i el grup parlamentari al Parlament Europeu. Durant les discussions de les lleis de convivència universitària i del sistema universitari ens vàrem adonar paral·lelament i de la mà de la Xarxa Vives, que l’executiu estatal s’havia “oblidat” d’incloure el català (i l’euskera i el gallec) davant la Comissió Europea dins del plec de condicions de la licitació del servei OLS: Online Language Support del programa Erasmus+ pel període 2022-2027.

No cal dir que aquest “oblit” ha suposat que la capacitat d’atracció d’estudiants del programa Erasmus+ per part del sistema universitari català patís una clara discriminació, no només envers les universitats catalanes, basques i gallegues sinó també cap als estudiants estrangers. La manca de compliment dels compromisos de l’Estat en relació a la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries -per no esmentar la protecció i respecte que imposa la seva constitució en l’article 3- es va intentar justificar en una suposada manca de resposta per part de la Comissió Europea.

Així, a partir de la força política del nostre grup al Parlament Europeu, ens vam adreçar directament a la Comissió que ens va confirmar que no havien rebut cap petició formal en aquest sentit. De manera que no podia rebre’s cap resposta. Curiós, oi?

L’acció coordinada entre els nostres grups parlamentaris, la Xarxa Vives i també el concurs de grups polítics bascos i gallecs va donar com a resultat l’esmentada confirmació de l’absència de cap petició oficial i la pressió sobre l’executiu espanyol i també sobre la Comissió Europea per tal de resoldre-ho. Gestions que, per fi, varen concretar-se amb el compromís de la Comissió Europea d’incloure el català, euskera i gallec a la plataforma OLS abans del mes vinent, octubre de 2023.

És a dir, ha estat la tasca conjunta de tots els actors la que ha permès de resoldre una d’aquells “petits detalls” que dèiem al principi però que esdevenen clau en la defensa i la promoció de drets fonamentals com són els de la promoció, respecte i presència normalitzada de la nostra llengua en tots els entorns. En aquesta ocasió ha estat l’àmbit universitari, clau pel progrés del nostre país, però de ben segur que tots i totes podem identificar petits detalls que, no ho oblidem, contenen la clau de tot plegat.

Josep Maria Reniu, senador

Diana Riba, diputada al Parlament Europeu

Montse Bassa, diputada al Congrés de Diputats

Esquerra Republicana