Per què els salaris s'han mantingut estancats durant les darreres dècades? Aquesta és una de les qüestions que el macroeconomista belga i professor d'Economia ICREA a la Universitat Pompeu Fabra, Jan Eeckhout, ha investigat a fons durant els darrers anys.

Jan Eeckhout, qui va obtenir el seu doctorat a la London School of Economics (LSE), s'ha especialitzat en l'estudi de les conseqüències macroeconòmiques del poder de mercat, així com en l'economia dels mercats laborals i les ciutats, contribuint significativament a l'avanç de la recerca econòmica. Explora l'estancament dels salaris que es dóna de manera simultània amb l'augment dels preus, i ofereix una anàlisi dels possibles motius i solucions d'aquest fenomen. A més, ha publicat nombrosos articles de recerca a les principals revistes d'economia, rebent reconeixement en mitjans de comunicació, com ara mencions a The Economist, The Wall Street Journal, The New York Times, entre d'altres. En el passat, ha ocupat càrrecs permanents a la UPenn i la UCL, a més de ser professor visitant a Princeton.

En l'àmbit dels mercats laborals, l'economista belga ha abordat qüestions com la desigualtat salarial, la coincidència de treball i l'impacte del poder de mercat en els treballadors. El seu treball ha aportat una comprensió valuosa del funcionament dels mercats laborals i dels factors que influeixen en els resultats dels treballadors i la productivitat. Pel que fa al poder de mercat, Eeckhout ha explorat com les empreses amb un poder de mercat substancial poden establir preus més alts del que ho farien en mercats competitius, la qual cosa pot provocar costos més elevats per als consumidors i perjudicar el benestar econòmic.

En un del seus articles més destacats, ¨The Rise of market power and the macroeconòmic implications¨, juntament amb Jan De Loecker i Gabriel Unger, documenten l'evolució del poder de mercat basant-se en dades a nivell d'empresa per a l'economia dels Estats Units des del 1955. En aquest estudi mesuren tant les markups[1] com la rendibilitat. I els resultats mostren que en el 1980, les markups agregades comencen a augmentar des d'un 21% per sobre del cost marginal fins al 61% actual. L'augment està impulsat principalment per la cua superior de la distribució de markups: els percentils superiors han augmentat notablement. A més de l'engrossiment de la cua superior de la distribució de markups, els autors també troben que hi ha una reubicació de quota de mercat des de les empreses amb markups més baixes cap a empreses de markups altes. L’estudi també presenta evidència de que hi ha un augment de la taxa mitjana de beneficis del 1% al 8% en el mateix període. Els autors discuteixen les implicacions macroeconòmiques d'un augment del poder de mercat mitjà, que pot explicar diverses tendències seculars en les últimes quatre dècades, especialment la disminució de la participació del treball i el capital, així com la disminució de la dinàmica del mercat laboral.

En un altre dels seus articles, ¨What drives wage stagnation Monopsony or Monopoly¨, Jan Eeckhout, juntament amb Shubhdeep Deb, Aseem Patel i Lawrence Warren estudien els factors que han contribuït a l'estancament dels salaris durant les darreres dècades. En aquest estudi, els autors documenten que els salaris de la gran majoria dels treballadors s'han mantingut estancats des de la dècada de 1980, malgrat l'increment de la productivitat. Els autors investiguen dues explicacions coexistents basades en l'augment del poder de mercat. La primera explicació és el monopsoni, on les empreses dominants aprofiten la limitada mobilitat dels seus propis treballadors per pagar salaris més baixos. La segona explicació és el monopoli, on les empreses dominants fixen preus excessivament alts pels seus productes, la qual cosa redueix la producció i la demanda de treball, i, per tant, els salaris d'equilibri a tota l'economia. Utilitzant dades d'establiments de l'Oficina del Cens dels Estats Units entre 1997 i 2016, els economistes presenten evidència de l'existència de tant monopoli com monopsoni. Durant aquest període, es constata que el monopoli està en augment, mentre que el monopsoni es manté estable. Tots dos factors contribueixen a la desvinculació entre el creixement de la productivitat dels treballadors i el dels salaris, sent el monopoli el determinant principal: el 2016, el monopoli representa el 75% de l'estancament salarial, mentre que el monopsoni suposa el 25%.

Eeckhout aprofundeix més en aquest tema, en el llibre 'La Paradoxa del Benefici' que va publicar el juny del 2021. En aquest llibre, l'economista explora les dinàmiques econòmiques en l'era del progrés tecnològic i la comunicació ràpida, una època que, a primera vista, sembla haver de ser beneficiosa per als treballadors. No obstant això, Eeckhout destaca que els salaris romanen estancats mentre els preus continuen augmentant, la qual cosa implica que tots els productes ens surten més cars.

L'economista apunta com a raó principal d'aquesta paradoxa un augment descontrolat del poder de mercat en mans d'un petit nombre d'empreses que poden aprofitar la capacitat de fixar preus molt més alts del que farien en un mercat competitiu adequat. En el seu llibre, descriu com, en les darreres quatre dècades, un petit nombre d'empreses han obtingut la major part dels beneficis dels avenços tecnològics, mitjançant l'adquisició de rivals, la generació de guanys substancials i la creació d'una desigualtat extrema entre els treballadors.

En lloc de fer arribar els beneficis de les noves tecnologies als consumidors a través de preus més baixos, aquestes empreses "superestrella" aprofiten les noves tecnologies per fixar preus encara més alts. Les conseqüències ja són immenses, des de preus innecessàriament elevats en gairebé tots els àmbits, fins a una menor quantitat d'iniciatives noves que puguin competir, passant per l'augment de la desigualtat i els salaris estancats per a la majoria dels treballadors, així com una mobilitat social severament limitada.

Les contribucions de Jan Eeckhout han avançat la nostra comprensió de qüestions econòmiques clau, i la seva recerca té implicacions pràctiques per als responsables de polítiques, les empreses i la comunitat econòmica en general. El seu treball és molt influent en la formació del pensament econòmic i les discussions de polítiques.