Abans de res vull començar aquest petit espai deixant clara una cosa: les dones no necessitem ser salvades; ni per homes, ni per altres dones. I tampoc necessitem que ens diguin què hem de fer quan siguem grans o on hauríem d’estudiar. A partir d’aquí, deixeu-me trencar una llança a favor de la diversitat de perfils dins de la tecnologia.

Segons el Baròmetre 2023, el Baròmetre DonaTIC o el DESI que impulsem amb el Cercle Tecnològic, o l’estudi del Barcelona Digital Talent que elaborem amb la Mobile World Capital, les dones som minoria al sector tecnològic. Potser no feia falta fer aquests estudis i simplement passejant-nos pels diferents esdeveniments i empreses tecnològiques era suficient, però amb metodologia i dades hem constatat l’evidència. De la mateixa manera que, posats en context, hem pogut veure que tots els països europeus ens trobem en la mateixa línia i que es tracta d’un problema global.

“Si les dones no volen estudiar tecnologia, que no ho facin”, diu el títol d’aquest text, que posa de manifest l’imaginari que tenen algunes persones de com funciona el món. Però no és tan fàcil. Vivim en un sistema on se’ns expulsa de manera reiterada d’aquests espais, on no som benvingudes. La major part de les vegades de manera involuntària.

És una de les causes de la presència de la síndrome de l’impostor en les dones en càrrecs directius o tècnics. Però que això no ens enganyi i ens faci col·locar una responsabilitat individual a cadascuna de nosaltres. No hem de buidar el mar a cullerades, ni sentir-nos culpables pel malestar que patim quan accedim a un espai que mai va ser pensat per a una persona amb el nostre perfil. La responsabilitat és col·lectiva.

Si sou dels que voleu més dades, us explico que a través dels diversos estudis presentats aquest any 2023 hem demostrat que els projectes liderats per una o més dones al capdavant són molts més diversos: equips d’investigació, empreses, departaments, organitzacions... és una tendència absolutament transversal a tots els àmbits, no només el tècnic. Qui havia de dir que les persones més sensibles amb el tema són aquelles que el pateixen...

De fet, fins que les dones no ens vam posar a programar apps per al mòbil no vam tenir una aplicació per a la regla que no fos un calendari amb un fons de color rosa o lila. Perquè només una persona que menstrua sap que la regla no va només de dies del mes, i que té moltes més derivades. És aplicar la visió del 50% de la societat a les eines que fem servir en el dia a dia, i que ens faciliten la vida.

La lluita per incorporar les dones es queda curta, ja que el que ens interessa és sumar-hi perfils diferents per tenir tecnologia i eines molt diverses que contemplin les diferents mirades i vivències.

És per això que el Govern, a través de la Secretaria de Polítiques Digitals que encapçalo, impulsa el Pla DonaTIC amb aquesta visió d’empoderar les dones perquè es facin valer en un món tecnològic com el que vivim; de connectar-les amb l’ecosistema perquè puguin accedir a entorns que les ajudin; de formar digitalment tothom independentment del seu gènere perquè s’entengui la tecnologia de manera transversal; i de crear referents actuals que ens ajudin a fer que les noves generacions s’incorporin a la indústria.

És un pla que no parla de quotes, és un pla que requereix implicació publico-privada per tirar endavant. I aquí és on us demanem, al sector, homes i dones de capacitats i orígens diferents, que ens ajudeu a fer que les eines del futur tinguin consciència de no deixar ningú enrere.

Gina Tost i Faus

Secretària de Polítiques Digitals i vocal de la sectorial de Societat Digital

societatdigital@esquerra.cat