En el seu discurs d’investidura, el president Aragonès va esbossar quatre transformacions imprescindibles en l’horitzó del país: la verda, la feminista, la social i la democràtica. Hi ha departaments que han estat la punta de llança d’algunes d’aquestes transformacions, però cap d’elles hauria estat possible sense la bona feina que ERC porta realitzant al capdavant del Departament d’Economia i Hisenda.

Una feina que podem resumir en tres grans fites:

Els pressupostos de 2023, els més expansius de la història. Per primer cop en molts anys, la Generalitat ha estat capaç de tirar endavant tres pressupostos seguits (comptant que el calendari electoral feia impossible tramitar els pressupostos de 2021): 2020, 2022 i 2023. Aquests últims, els primers d’un Govern 100% independentista i republicà, que recuperaven el nivell de despesa de 2010, però tenint en compte que mentre el 2010 gastàvem amb un dèficit de més de 9.000 M€ , al 2023 el dèficit es limitava a 790 M€. Recuperar la despesa, sense generar nou dèficit. Una solidesa financera que ha permès mesures, entre d’altres, com l’increment de l’Indicador de Renda de Suficiència, millorant les prestacions de les 100.000 llars més vulnerables del país; incorporar més mestres, metges i mossos que mai o garantir la gratuïtat de l’i2 com a primer pas d’una educació 0 a 3 gratuïta i universal.

Una fiscalitat verda i de progrés. Aquesta fita s’ha pogut realitzar gràcies al gir estratègic que ERC va exigir el 2014 i consolidar a partir del 2017. Els ajustos no s’han de fer via despesa, sinó consolidant els ingressos de la Generalitat. Els resultats d’aquesta orientació s’han vist en aquesta legislatura, hem pogut superar les retallades gràcies a una fiscalitat pròpia que garanteix que qui guanya més, hereta més i contamina més, també contribueix més a el be comú. Catalunya obre camí en fiscalitat verda, amb mesures com l’impost a les emissions de CO2, l’impost a les begudes ensucrades o a les emissions nuclears. Mesures pioneres que encara continuen amb la tramitació de l’Impost sobre les emissions portuàries dels Grans Vaixells.

La lluita per eradicar el dèficit fiscal. La Consellera Mas ha recuperat l'estudi i la sistematització de les Balances Fiscals, malgrat l'opacitat de l’Estat en facilitar les dades necessàries. El dèficit fiscal de 2021 s’ha estimat en 21.982 M€ segons el mètode de càlcul del flux monetari. Això representa un 9,6% del PIB i és un dels indicadors més flagrants de l’arbitrarietat de l’Estat Espanyol vers Catalunya. Aquesta tasca de Govern es complementa amb el treball parlamentari de la Comissió d’Estudi del Deute Històric de l’Estat Espanyol amb Catalunya que ha conclòs que el dèficit fiscal sistemàtic només pot ser superat amb un finançament singular per a Catalunya que permeti recaptar els seus propis impostos i acordar la solidaritat amb la resta de l’Estat. Així com la necessitat de que l’Estat assumeixi el deute públic generat pel Fons de Liquiditat Autonòmica, atenent que és un deute que només s’ha generat per compensar les insuficiències de l’actual sistema de finançament.

No només s’ha estudiat la discriminació econòmica de l’Estat vers Catalunya, sinó que s’ha treballat per a eradicar-lo, malgrat que sabem que es pràcticament impossible sense un Estat propi, i s’han aconseguit resultats tangibles. El Govern de l’Estat s’ha compromès a assumir un 20% del deute públic del FLA, que suposa un estalvi de més de 16.000 M€ i s’ha creat el marc de negociació necessari per a que Catalunya impulsi una llei singular de finançament que permeti eradicar el dèficit fiscal.

Jaume Martorell

President de la sectorial de Política Econòmica i Financera

economia@esquerra.cat