Aquest dimarts a les Corts Espanyoles s’ha pres en consideració una proposició de llei per a lluitar contra la exclusió financera, aprovada a el Parlament de Catalunya amb 119 vots a favor i només 10 en contra. Es una proposició de llei pionera, amb l’objectiu de garantir que ningú es queda exclòs d’una eina imprescindible per el dia a dia com es la gestió dels serveis bancaris i financers.

Des de 2008, el procés de re-estructuració bancari, iniciat per les turbulències financeres globals que va provocar la caiguda de Lehman Brothers, a l’Estat Espanyol s’ha convertit en un procés de consolidació bancaria on les principals entitats del sector es van reduir de 45 a 10 i on els cinc bancs més grans de l’estat: Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell i Unicaja, concentren gairebé el 70% d’actius bancaris de l’Estat Espanyol.

A l’hora de parlar d’aquest procés de re-estructuració i consolidació cal tenir en compte l’imprescindible paper del sector públic per a fer-ho possible, mitjançant els més de 64.000 M€ del Fons de Garantia de Depòsits. Un rescat bancari que, per evitar la intervenció directa del sector bancari es va fer mitjançant un crèdit a l’Estat Espanyol. Es a dir, totes ens vam endeutar a fons perdut per a garantir la sostenibilitat del sector bancari.

Un procés de consolidació que ha vingut acompanyat d’un creixent procés de digitalització, que ha permès als grans bancs passar d’un model basat en oficines a un model on-line on gran part de les gestions es realitzen a distancia mitjançant dispositius mòbils i ordinadors. Aquest procés encara s’ha vist més reforçat per l’impacte de la COVID-19, només al llarg de 2022 el nombre d’usuaris digitals de serveis bancaris a nivell Europeu va augmentar en un 23%.

El resultat combinats d’aquests dos processos, digitalització i transició, han comportant el tancament accelerat d’oficines arreu de tot el territori de l’Estat Espanyol. Segons el Banc d’Espanya, en el període 2010-2019 el nombre d’oficines es va reduir en un 40% i el d’empleats del sector bancari en un 30%. Segons dades de l’Institut Valencia només a Catalunya de 2008 a 2021 es van tancar 5.840 oficines que representen un descens del 71%.

I aquesta situació ha impactat de ple i d’una forma encara més dramàtica en entorns bàsicament rurals i en la població envellida, poso com exemple el meu territori, les Terres de l’Ebre, comarques com la Terra Alta, on la mitjana d’edat és la més elevada del país, s’han anat tancant oficines bancàries i la gent es veu obligada a desplaçar-se a altres municipis per a realitzar qualsevol operació bancària, o a utilitzar les noves tecnologies, i hi ha una part de la població per a la que la revolució digital avança massa ràpid i a la que se li han limitat els seus drets.

Es important tenir en compte que aquest procés no es una conseqüència directa de l’impacte tecnològic, sinó una estratègia meditada d’augment de beneficis mitjançant la concentració de poder mercat i la reducció de costos físics i laborals. I, atenent les xifres records de beneficis bancaris per aquest any, sembla estar funcionant. Beneficis record pels accionistes i els costos traslladats als més vulnerables: els pobles més petits, els barris més pobres i la ciutadania més vulnerable, ja sigui per raó d’edat o perfil socioeconòmic.

Es important recordar que tota aquest benefici privat es construeix sobre l’implícit de que, tal com va passar al llarg de la dècada passada, el sector públic intervindrà per a rescatar els grans bancs si es necessari. La concentració bancaria pot consolidar els balanços i els requeriments de capital, però també augmenta aquest risc sistèmic. De fet, la experiència de la gran crisi financera de 2008, ha portat algunes veus (Com el catedràtic de dret de la City University of New York, Allan M. White) han reclamar que el sector bancari sigui considerat (i regulat) com una utilitat pública.

Aquesta no es la única llei que el Parlament de Catalunya ha aprovat per a presentar a el Congres dels diputats. El mes de gener es va aprovar la llei per a garantir el retorn social del rescat bancari, que busca garantir que els diners públics destinats a garantir la sostenibilitat del sistema bancari també tenen un retorn social posant els habitatges de la SAREB a disposició de la ciutadania.

Aquestes iniciatives, conjuntament amb la feina que esta realitzant el Govern de la Generalitat per garantir la inclusió financera davant la passivitat del Govern de l’Estat o la feina que s’està realitzat a el Parlament per garantir els drets dels ciutadans afectats per les titularitzacions hipotecaries, ens permeten dibuixar aquesta concepció del sector financer com una utilitat pública. No vol dir que no puguin obtenir beneficis, sinó que per tal de compensar el rol del sector públic en fer sostenible la seva activitat, es imprescindible que també se’ls hi exigeixen responsabilitats. No podem caure en un socialisme per rics, on els costos es traslladen al públic i els beneficis s’acumulen en mans privades. El Parlament de Catalunya ERC ha estat capaç de teixir i liderar grans consensos per obligar al sector bancari a garantir la seva responsabilitat pública, veurem ara si aquests consensos sobreviuen a l’Estat Espanyol.

Maria Jesús Viña

Portaveu del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament de Catalunya.