L’economia catalana avança a un ritme més intens que l’entorn europeu. Per entendre el mèrit que això té, cal tenir present que des de l’esclat de la pandèmia s’han succeït multitud de xocs que han sacsejat i posat a prova les economies d’arreu del món. Entre altres coses, els darrers dos anys han augmentat les tensions geopolítiques (en especial, a Ucraïna i Gaza), la inflació va assolir el 2022 màxims no vistos en dècades, els bancs centrals han apujat els tipus d’interès, fet que ha dificultat el finançament de llars i empreses... Tot plegat ha fet augmentar molt la incertesa global i ha dut la zona euro a una situació pràcticament d’estancament.

Malgrat els vents en contra, l’economia catalana es manté dinàmica i avança tant en termes quantitatius com qualitatius. Vegem-ho amb algunes xifres. L’evolució favorable de l’activitat econòmica va situar el Producte Interior Brut català un 5,4% per sobre dels nivells pre-pandèmia el quart trimestre del 2023, una recuperació superior a la de la zona euro. També s’ha reduït l’atur fins a mínims de fa setze anys, alhora que es baten rècords històrics d’ocupació i afiliació. Una ocupació que, val a dir, és de més qualitat en tant que ha augmentat el pes en activitats d’alt contingut tecnològic i ha disminuït la taxa de temporalitat, des d’un 20% abans de la pandèmia, fins al 12% actual, en línia amb els estàndards europeus.

L’impuls del sector exterior també ha estat una important palanca de creixement els darrers anys. El 2023 és especialment remarcable perquè és un any en què el comerç mundial es va desaccelerar notablement mentre les exportacions catalanes de béns (liderades pels productes amb contingut tecnològic elevat) arribaven a la xifra rècord de 100.000 milions d’euros.

La bona evolució dels indicadors macroeconòmics ha anat acompanyada de millores en indicadors de benestar i progrés social, que cal continuar consolidant. Així, la taxa de risc de pobresa, l’abandonament escolar prematur i la desigualtat (mesurada amb l’índex de Gini o l’S80/S20) han assolit els valors mínims dels darrers 10 anys. Catalunya, a més, es va unir el 2023 a la lliga dels innovadors forts d’Europa, i és el quart territori de la UE que més inversions atreu de l’estranger.

En resum: més i millor ocupació, més valor afegit, internacionalització i innovació, i també menys desigualtat i pobresa relativa.

Per contrarestar els esforços d’aquells que s’entesten a tapar aquesta trajectòria ascendent i parlar, fins i tot, d’anys perduts o de decadència, cal reivindicar els avenços que ha fet l’economia catalana els darrers anys i les bones perspectives per al 2024 i 2025. Fer-ho no està renyit amb tenir clar i abordar els reptes i dificultats actuals, com l’habitatge, la productivitat, l’envelliment de la població, o la sequera, entre d’altres. En definitiva, per teixir l’economia del futur, cal començar per conèixer bé la del present.

Marta Curto Grau