Les polítiques d’austeritat de la darrera dècada impulsades per la Unió Europea han tingut en l’Estat espanyol un alumne avantatjat. L’objectiu no ha estat intentar reforçar les estructures de cohesió i benestar en època de crisi per intentar mantenir l’equitat. De forma contrària s’ha apostat per un fals rigor en les finances públiques des d’un punt de vista totalment ideològic i antisocial. La modificació de l’article 135 de la Constitució Espanyola amb el suport de PP i PSOE i l’aprovació posterior de la LEPSF i la LRSAL han consagrat aquesta política d’austeritat neoliberal traspassant la responsabilitat de reduir el deute als altres nivells de govern.