Davant l'actual context d'increment de preus, és inevitable que el nou curs polític 2022-2023 que tot just iniciem es focalitzi sobre quines són les mesures necessàries per a pal·liar els efectes de la inflació sobre la ciutadania. I no és per a menys, atès que la inflació, lluny de disminuir, es va enfilar fins al 10,2% el mes d'agost a Catalunya.

La taxa d'inflació ja va començar a incrementar-se a partir del segon trimestre de l'any 2021 a causa, entre d'altres, de desajustos en la cadena global de comerç provocats per la crisi de la COVID-19. Però és evident que ha sigut la invasió russa a Ucraïna i el conseqüent encariment dels preus de l'energia la principal variable explicativa de la crisi de preus que patim actualment.

Per a fer front a aquesta situació d'àmbit global, les institucions monetàries ja han començat a actuar amb contundència. Els manuals clàssics de teoria econòmica ens mostren que, per a fer front a la inflació, les principals eines de política monetària consisteixen en aplicar mesures de caràcter restrictiu, com ara incrementar els tipus d'interès i suspendre les compres d'actius, totes elles amb l'objectiu de reduir la quantitat de diners en l'economia. Així, el que es busca és deprimir la demanda per tal d'ajustar-la a l'oferta.

Una política monetària restrictiva és la resposta a l'elevada inflació aplicada pel Banc Central Europeu, que va iniciar el passat mes de juny un increment sense precedents del tipus d’interès. Així, les principals conseqüències d’aquesta política són l’encariment de les hipoteques de tipus de variable per a milers de ciutadans, l’increment del cost dels interessos del deute que han de pagar les administracions públiques o l’enduriment de les condicions d’accés al crèdit per a les empreses, entre d’altres. En definitiva, es tracta de mesures que condueixen a un fre del creixement econòmic que ens duu, sense les mesures necessàries, a un increment de l’atur i l’empobriment de la ciutadania.

Així doncs, a hores d’ara sembla que els costos de l’actual decisió del BCE són superiors als potencials beneficis, i més si tenim en compte que l’origen de la inflació es troba en l’oferta i en els preus de l’energia d’origen fòssil com ja vam analitzar. Per tant, veurem durant els pròxims mesos quins són els efectes reals d’aquesta decisió i sobretot, quina és la capacitat dels governs per a evitar que els costos d’aquesta nova crisis no recaiguin de nou sobre les classes mitjanes i treballadores del país.

Marta Moreno

Secretària general de la sectorial de Política Econòmica i Financera

economia@esquerra.cat