ECONOMIA I TREBALL
  • Política Econòmica

    En aquesta illa tan pobra

    En aquesta illa tan pobra / es que la van governant /  tallen per allí on volen / i es queden sa mellor part; /  i a Madrid fan festes grosses / amb lo que es va recaudant: /  tot són cotxes i carrosses, diputats i generals, / i es que neix pobre, que es morga /  sense un dia de descans.   De quin grup de rock radical-independentista són aquestos versos?  Sonen punyents, veritat? Doncs és una cançó tradicional eivissenca feliçment rescatada per l'immortal grup de folk Uc , la feina dels quals mai podrem agrair a prou.

  • Política Econòmica

    Noruega, un referent útil?

    Viatjar sempre és una oportunitat per obrir la ment: conèixer noves realitats i nous punts de vista. I a la vegada també ho és per desfer o matisar tòpics que sovint tenim ben instal·lats en els nostre imaginari col·lectiu. Aquest estiu he tingut ocasió de viatjar a Noruega i conèixer (només una miqueta) el tarannà dels habitants d'aquest país (m'encantaria que els companys de l'ANC Noruega poguessin contrastar aquesta entrada). Noruega és una referència atractiva per a molts catalans a l'hora de parlar del nou país que volem construir.

  • Política Econòmica

    Llei tributària de Catalunya

    Un dels aspectes que se’ns ha presentat com a clau en el “procés” consisteix en el desenvolupament d’una Administració Tributària pròpia. Voldria centrar l’atenció sobre un aspecte tant o més important per a la sobirania fiscal d’un país com ho pot ser el construir l’entorn jurídic que permeti exercir la sobirania fiscal. La capacitat de crear les lleis tributàries que ordenin les regles de joc en matèria de tributs respon al que el Parlament de Catalunya ha manifestat en diverses ocasions: que és sobirà.

  • Política Econòmica

    Balears no necessita España

    Alberto Magro és un periodista que sovint publica articles molt interessants sobre la economia de les nostres illes a la premsa local. El passat 17 de maig publicà un text on, analitzant dades del CEPREDE (Centro de predicción económica), conclou que Balears és la CA que menys ven a la resta de l'estat. Balears exporta per valor de 733 millions d'euros a les altres comunitats mentre que compra per valor de 5.251 millions, més de set vegades més. L'economia de les Illes està tan lligada al turisme estranger i tan poc a l'español que unes Balears independents serien un dels estats més pròspers d'Europa.

  • Política Econòmica

    La independència, l'oportunitat dels qui menys tenen

    A finals de l’any passat la revista espanyola “Papeles de Economía Española” publicava un estudi els resultats del qual tots els independentistes hauríem de tenir al cap. L’estudi, entre d’altres indicadors, calculava l’índex de pobresa (percentatge de població que es troben per sota el llindar de la pobresa) de cadascuna de les CCAA. Un cop ajustats els càlculs pel diferent cost de la vida, l’índex de pobresa de Catalunya (33,03%) resultava ser el més alt de l’Estat Espanyol després de Canàries (39,32%).

  • Política Econòmica

    Per una #novaEuropa

    Avui és el primer dia de campanya de les eleccions europees que se celebraran el proper 25 de maig. Un bon dia, doncs, per reflexionar sobre el sentit del nostre paper a Europa en clau de passat, present i sobretot de futur, també en clau econòmica. Ens convé agafar una perspectiva que vagi més enllà de l’actual crisi per comprendre què significa la nostra integració al mercat europeu. Des de la adhesió a la Comunitat Econòmica Europea de 1986, Catalunya ha experimentat dues millores econòmiques notables: hem anat convergint en renda per càpita amb la mitjana dels europeus (som més rics, de mitjana) i hem obert radicalment la nostra economia i les nostres empreses a la resta de mercats europeus més enllà de les fronteres espanyoles (ens ha permès ser més competitius, en línies generals).

  • Política Econòmica

    El #noupaís, una ocasió per reinventar-nos

    El passat 15 de març vàrem celebrar la jornada "Un #NouPaís emprenedor. Polítiques públiques motor d'una nova economia". Una de les reflexions que m'ha fet pensar més des de llavors és una de les que va fer Sabin Azua. A l'hora de parlar dels efectes adversos d'una creixent desigualtat en renda va apuntar la necessitat d'atacar les desigualtats en el mateix moment de generació de les rendes. Perquè ens hem de limitar a polítiques redistributives via subsidis o polítiques fiscals agressives a l'hora d'abordar el problema de la desigualtat? Són precisament les políitques més efectives o eficients? Perquè no podem crear un nou marc de relacions laborals i de model d'empresa que dignifiqui el treball i el faci molt més corresponsable - tant en periodes de resultats negatius com en períodes de grans beeneficis -.

  • Política Econòmica

    Economia del bé comú. Espanya o Bhuthan, una comparativa

    Llegeixo el llibre ‘L’economia del bé comú’, del professor de la Univ. de Viena Christian Felber. L’autor manté que hi ha una greu contradicció de valors entre la societat i l’economia: mentre la societat valora la honestedat, la confiança o la cooperació, l’economia fomenta els valors contraris. Per tal de resoldre aquesta contradicció, necessitem començar a substituir els criteris basats en el valor de canvi (els diners) per altres criteris basats en valors d’utilitat social, com a mesura de l’èxit de les empreses i de les societats.

  • Política Econòmica

    Un #NouPaís emprenedor

    La crisi econòmica iniciada l’any 2008 i, sobretot, les polítiques d’austerititat aplicades sobre els pressupostos públics a partir del 2010 han fet reviure el debat sobre quin és el rol que ha de tenir el sector públic a l’economia. Així com la reducció dels volums de dèficit i deute públic semblaven una de les condicions més importants a l’hora d’afavorir la recuperació, al cap de pocs anys institucions com el mateix Fons Monetari Internacional no ha tingut més remei que reconèixer l’evidència empírica: Els ajustos basats únicament en reducció de la despesa pública tenen efectes negatius sobre el creixement de les economies en les que s'aplica, especialment si aquestes es troben en una situació de fortes restriccions al crèdit - com la nostra -.

  • Política Econòmica

    Tributs de Catalunya

    El Govern ha posat en marxa la nova marca “Tributs de Catalunya”. Sota aquest concepte es pretén aglutinar la gestió de tots els impostos que paguem els catalans, ja sigui a l’administració local o a la Generalitat. És un pas en la bona direcció però cal dir que absolutament insuficient. Ara per ara, no és més que un nou rètol a la porta d’un edifici (ja n’he vist molts), una senzilla pàgina web on hi ha els enllaços a la Diputacions i la l’Agència Tributària de Catalunya i un compromís de registre únic que facilitarà l’accés als ciutadans al permetre accedir a 50 oficines dels òrgans de les Diputacions.

  • Política Econòmica

    Balances distractives

    El passat 31 de gener es presentà a Girona una nova metodologia per a calcular les balances fiscals. Les balances fiscals d'un territori amb el sector públic central s’obtenen per la diferència entre la despesa que el sector públic central realitza en aquesta comunitat i el volum d’ingressos detrets d'aquell territori per finançar el conjunt de la despesa pública central. Constitueixen, per tant, un exercici de transparència útil i necessari en qualsevol estat compost. I, de fet, són calculades de forma recurrent a estats com EEUU, Canadà o Bèlgica.

  • Lluís Segura
    Política Econòmica

    L'espoli a les Illes Balears. Emboirats pel TIL

    A l’octubre passat, l’Ara Balears publicava: “Un 14,6% del PIB de les Illes Balears, és a dir, uns 3.600 milions d'euros, se'n van per no tornar. Les dades s'actualitzaran aviat perquè el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, s'ha compromès a publicar les balances fiscals abans de final d'any”. Som a finals de gener de 2014 i el ministre acaba de comunicar que no publicarà les balances fiscals per què son una màquina de fer independentistes (i, no, no és una broma). A Catalunya, on el dèficit fiscal es sol situar al voltant del 8,5 %, les veus que reclamen la publicació d’aquestes balances són moltes i molt ben acreditades (economistes de prestigi i els propis membres del govern).

  • Política Econòmica

    Creixement i lluita pel deute

    Si no hi ha creixement i , de moment, el que tenim és decreixement, els molt endeutats (famílies, empreses, estats) considerats de forma agregada no podran pagar el deute. Per què? Perquè el diner té un preu i es diu tipus d'interès. Quan es rep un préstec de 100€ amb un interès, de per exemple del 5% a pagar en un any, al final de l’any s’hauran de pagar 105€ (100€ de retorn de capital i 5€ d'interessos). És a dir, amb els 100 € s’ha d'aconseguir un patrimoni (a valor de mercat) o una renda estalviada acumulada a final de l’any d’import igual o superior a 105 €.

  • Política Econòmica

    El cost d’un estat corrupte

    La setmana passada es varen publicar els indicadors de percepció de corrupció a les Administracions Públiques que cada any publica l’organització ‘Transparency International’. A l’Estat Espanyol és on aquest 2013 ha augmentat la percepció de corrupció, només superat per Síria. Aquest deteriorament de la confiança no fa més que objectivar la sensació que hem tingut els últims mesos, durant els quals hi ha hagut una ràpida degradació de la confiança ciutadana en el rol de l’estat.

  • Política Econòmica

    Els pressupostos menys injustos possibles

    Els pressupostos del 2014 que el passat dimarts presentà el Conseller Mas-Colell no són uns bons pressupostos: no són els que es mereixen els nostres conciutadans. Elaborar uns pressupostos sempre comporta prioritzar uns recursos escassos. El problema és que són dramàticament escassos en el cas de la Generalitat de Catalunya, on fa temps que plou sobre mullat: hem patit l'efecte d'una caiguda dels ingressos en unes finances públiques amb un dèficit fiscal estructural equivalent al 8 per cent del nostre PIB i agreujat per les deslleialtats centrifugadores del govern espanyol.

  • Política Econòmica

    Crònica d'una jornada: la construcció de la hisenda pública catalana

    En el procés de transició nacional en que ens trobem, aquesta jornada és segurament una de les més importants a tenir en compte. A ningú no se li escapa que, el dia de la independència, la hisenda pública serà l’estructura d’estat que farà possible la República Catalana, la garantia que les institucions seguiran rutllant i que assegurarà que els ciutadans podran seguir fent vida normal. Però en aquesta tessitura les preguntes són òbvies: serà viable una Catalunya independent? quin és el model d’hisenda pública que volem per a la República Catalana? I més important encara, estarà preparada l’Agència Tributària per recaptar el 100% dels impostos en la futura República Catalana? Amb aquests interrogants l’Albert Castellanos, secretari nacional de política econòmica d’Esquerra Republicana, va presentar una jornada que si per alguna cosa va servir va ser per conèixer en quin punt estem i posar els punts sobre les is.

  • Política Econòmica

    El finançament de les molles o la sobirania del pa sencer

    Els valencians i valencianes patim, des de la constitució de l’Estat de les Autonomies, d’una manca de finançament que ha ofegat el desplegament de l’estat del benestar al País Valencià. Aquest és un fet que no nega ningú a la societat valenciana i que aquest mes de setembre ha confirmat l’informe de la comissió d’experts de les Corts Valencianes. No obstant, el plantejament de l’informe gira al voltant d’una premissa, que els valencians patim un greuge perquè rebem del sistema de finançament autonòmic uns recursos per habitant inferiors a la mitjana estatal, que no reflecteix correctament la magnitud de la tragèdia.

  • Política Econòmica

    Oh Europa!

    Durant aquestes últimes setmanes s’ha reactivat el debat sobre la pertinença a la Unió Europea (UE). Els experts en dret internacional afirmen que els Tractats no diuen absolutament res sobre els efectes de la independència d'un territori que ja forma part de la UE pel que fa a la seva continuïtat a la UE. El que ens diu l’experiència és que en altres situacions no previstes la UE ha adoptat solucions pragmàtiques i basades en la negociació i l'acord polític, on és esperable que també hi pesi - i molt - la lògica econòmica.

  • Política Econòmica

    Compte enrera

    Per si algú en tenia cap dubte, l’èxit de la Via Catalana del passat dimecres ens reafirma en l’agenda política a la qual vam donar suport el passat mes de desembre, i que situa el 2014 com l’any durant el qual decidirem a les urnes si volem ser un estat independent. Una multitud de catalans - poc silenciosos i molt desacomplexats - vam creuar tot el país per fer palès que mantenim intacta la il·lusió i el compromís amb aquest projecte. Un fet que ens ha recarregat d’energia i també ens recorda quina és la nostra responsabilitat: guanyar i, per tant, convèncer - o fer el possible per aconseguir-ho - que també des d’una perspectiva econòmica, ens convé ser independents.

  • Política Econòmica

    L'eficiència de la independència

    Fa uns dies Mariano Rajoy anuncià un pla de 200 propostes per tal de 'fer unes administracions més austeres, més útils i més eficaces' que, a la pràctica, se centrarà en l'eliminació del que consideren duplicitats existents a les CCAA. Són unes propostes de reforma que no són noves: ja fa uns anys que es cuinen intel·lectualment a la FAES i es basen resumidament en els següents apriorismes: 1) el sector públic espanyol és excessivament pesat 2) aquest excés és atribuible a les CCAA ja que 3) hi ha duplicitats més que evidents entre els diversos nivells d'administració.