ECONOMIA I TREBALL
  • Universitats i Recerca

    #Estudiants9N

    La nostra generació ha nascut en democràcia, l'acte del vot ens és totalment normal. Potser per aquest fet, nosaltres no ens conformem amb aquesta pseudodemocràcia que molts cops està més al servei de quatre o cinc banquers que de la societat. Volem una democràcia en què el poble sigui qui té el poder real i qui decideixi les decisions importants. Davant l'atzucac al qual ens ha dut l'estat de les autonomies actual, tenim molt clar que no tan sols podem votar el pròxim nou de novembre, sinó que tenim tot el dret a fer-ho.

  • Universitats i Recerca

    Fent via cap a un nou país: nous models d'universitat, recerca i innovació

    Després de la multitudinària V de Barcelona l'11 de setembre d'enguany enfilem l'esprint final cap al referèndum del 9 de novembre. Un referèndum que ens ha de portar cap a una nova República Catalana. República que entenem no només com un fi, sinó com una eina imprescindible per construir un nou país... I des del nostre àmbit què podem fer? Podem fer, per exemple, que la República Catalana prioritzi la recerca entenent-la com una inversió en el present pel futur i que ha d'estar al servei de la ciutadania.

  • Universitats i Recerca

    Sistema universitari públic de qualitat, peça clau pel progrés del nou país

    El resultat de les eleccions europees del 25 de maig ha estat ben clar: les forces polítiques que defensem la consulta del 9 de novembre hem obtingut més del 60% dels vots a Catalunya. El procés cap a un nou país avança amb pas ferm i ens esperen, doncs, uns mesos i anys fascinants en els que haurem de construir un nou país tots plegats. La feina és ingent, cert. però afortunadament no comencem de zero: a Esquerra Republicana fa temps que hi treballem i disposem de molta feina ja feta durant tots aquests anys.

  • Universitats i Recerca

    Beques universitàries a posteriori?

    És molt trist constatar que quan falta poc més d'un mes per l'acabament del curs acadèmic 2013/14 (si més no la part de les classes) encara hi ha molts estudiants que no han rebut la beca de caràcter general del Ministeri per aquest curs i que, a més, molts d'ells no saben encara ni quin import rebran. En una època de crisi com la que estem, en la que moltes famílies es veuen obligades a fer inversemblants equilibris pressupostaris per poder sobreviure, disposar o no de matrícula gratuïta i d'una beca de 1.

  • Universitats i Recerca

    Anotacions d'una conversa sobre coneixement i recerca

    Parlem de l’Ecologia del Foc i de Països Catalans. De medi ambient. De Barcelona. De la dona. De l’home. De que qualsevol ganes de coneixement porta/comporta recerca. La Teresa Franquesa, doctora en Ciències Biològiques, en parla amb dolcesa i a la vegada aplom, capbussant-s’hi a fons perquè tot plegat és la seva vida i la coneix i segueix buscant per trobar i establir respostes. Sense perdre la serenitat de qui sap que les coses no s’aconsegueixen precipitadament i que són necessàries bones explicacions per a fer-se entendre.

  • Universitats i Recerca

    El sistema de R+D+i de la Catalunya independent

    La recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+i) són activitats clau per la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, l’evolució de la societat cap a models més sostenibles i el posicionament internacional de Catalunya. Per això és cabdal disposar d’un sistema de R+D+i ben adaptat a les necessitats i la realitat del país i en el qual s’aprofitin al màxim tots els recursos de què disposem. Amb la independència de Catalunya caldrà reordenar, racionalitzar i complementar les peces que actualment el componen i que es troben distribuïdes entre les actuals administracions autonòmica i estatal.

  • Universitats i Recerca

    L'impacte de la formació en l'ocupació (dades EPA)

    El 23 de gener passat l'INE va publicar les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del quart trimestre del 2013. Les dades per Catalunya indiquen una certa millora en l'ocupació en relació al 2012, amb 64.800 persones menys a l'atur i 53.600 persones ocupades més. En l'àmbit dels Països Catalans (dins l'estat espanyol) hi trobem 63.600 persones ocupades més i 78.400 menys a l'atur [1]. Aprofitant que un dels paràmetres que té en compte l'EPA és el nivell de formació dels ciutadans des d'aquesta sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació hem volgut mirar quin relació hi havia entre formació i taxa d'ocupació [2].

  • Universitats i Recerca

    Sobre la futura llei de la Ciència

    A Catalunya tenim una assignatura pendent des del 2003: l'aprovació de la llei catalana de la Ciència que ha anat quedant interrompuda per les múltiples convocatòries electorals. Ara que es busquen maneres de reactivar l'economia és un bon moment per donar una empenta final a aquesta llei, tot reconeixent que la recerca ha de ser un dels puntals per la recuperació econòmica del país. És important que a través d'aquesta llei s'identifiqui i impulsi l'activitat d'un nucli de centres de recerca especialitzats (com poden ser els actuals centres CERCA).

  • Universitats i Recerca

    Nou president i executiva de la sectorial d'Universitats Recerca i Innovació

    El passat 28 d'octubre la sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació va celebrar una assemblea per escollir nova presidència com a conseqüència d'haver quedat vacant. El pla de treball presentat per Lluís Pujadas estableix 14 eixos de treball. Mirar de captar i activar militants, simpatitzants i amics. Aprofundir en la col·laboració intersectorial. Consolidar models organitzatius i de treball. Mantenir l'activitat dels grups de treball existents (universitats i recerca) i crear un nou grup de sobre beques i preus públics.

  • Universitats i Recerca

    La necessitat d'un canvi de governança de les nostres universitats

    La situació socioeconòmica en què vivim fa necessària una sèrie de canvis urgents a la nostra societat. Institucions que han ocupat determinats llocs clau i han exercit rols preponderants fins ara estan destinades a ser substituïdes per altres que, en un context d’economia del coneixement, han de passar a tenir necessàriament un paper decisiu. Aquest és el cas de la universitat i, en general, de totes les institucions de coneixement superior, com és ara els centres de recerca, els centres tecnològics en què s’apliquen coneixements derivats de la recerca, etc.

  • Universitats i Recerca

    Preus i beques universitàries

    El marc legal espanyol preveu que les comunitats autònomes fixin el preu dels graus dins un interval que va d'un 15 a un 25% del cost dels estudis. Preveu, per tant, que l'administració pagui entre un 75 i un 85% del cost, beques a part. La implantació d'aquest model ha fet que estudiar a Catalunya pugui ser fins a 3 cops més car que a altres llocs d'Espanya (al País Valencià i Illes Balears és una mica menys, però també sobre la mitjana) [1]. Després de la forta pujada de preus del curs passat a Catalunya enguany tocava congelar els preus per no dificultar encara més l'accés dels ciutadans a la universitat.

  • Universitats i Recerca

    Els reptes de la universitat pública catalana II: un nou marc laboral

    La universitat és un espai de pensament, d'innovació, d'aprofundiment, de creació. Això s’ha de veure reflectit en les seves tres funcions històriques que són la recerca, la transferència i la docència (algun dia s’haurà d’incloure la divulgació també...). Així doncs el marc laboral hauria de potenciar al màxim tots aquests trets característics de la universitat. Un dels problemes amb el model actual de contractació de personal permanent (funcionariat sensu stricto) és que no incentiva gaire cap d’aquests aspectes.

  • Universitats i Recerca

    Trencar el sostre de vidre

    Coincidint amb el dia de la Dona, fa poc parlàvem de la manca d’igualtat de gènere en el món científic, sobretot en càrrecs de més responsabilitat i de presa de decisions. Aquesta setmana ha sortit publicat l’informe de “She Figures 2012” de la Comissió Europea, que surt cada 3 anys amb indicadors essencials per entendre la situació de la dona en la recerca en la Unió Europea (UE). Les dades ens confirmen que encara ens queda molt per fer. Les dones representen només un 33% d’investigadors, un 20% de professors permanents i un 15.

  • Universitats i Recerca

    El 50% del talent del país

    La ciència continua sent força sexista. Tot i que s’ha progressat molt en igualtat de gènere en la recerca, les dones científiques encara estan més mal pagades, guanyen menys beques i projectes, són menys promogudes, els seus treballs i resultats són menys visibles i tenen més probabilitats de deixar la recerca que homes amb una qualificació similar. És cert que s’ha guanyat molt en els primers esglaons de la carrera científica, però continua existint un “sostre de vidre” i les posicions de més responsabilitat les ocupen bàsicament homes.

  • Universitats i Recerca

    El llarg camí de la carrera científica

    Sovint, quan sentim parlar de recerca i innovació, obviem els principals actors de la pel·lícula: el personal investigador. Solem conèixer la problemàtica dels professionals de determinats camps, en canvi, quin és el camí del personal investigador no és massa conegut. Quan prens la decissió de dedicar-te a la recerca, un cop acabes l'educació superior passes a formar part de l'anomenat 3r cicle. En aquesta etapa que pot durar mínim 3 anys, un cop decidit quin projecte desenvoluparàs, pots aconseguir finançament (mitjançant beques) per poder dedicar-te exclusivament a aquest projecte.

  • Universitats i Recerca

    Els reptes de la universitat pública catalana (I): un nou model de governança

    La universitat catalana s’enfronta a la seva pròpia transició. Els propers anys tota una sèrie de reptes es plantegen per a la nostra universitat. Superar-los ens ha de permetre no només mantenir l’estatus actual a nivell mundial, a ser possible millorar-ho. Crec però que va més enllà d’aquí, en els propers anys ens juguem el prestigi de les nostres institucions d’educació superior i fins a cert punt la seva supervivència. Un dels primers reptes als quals s’haurà d’enfrontar la universitat és la millora de la seva governança.

  • Universitats i Recerca

    Recerca: excel·lència i transparència

    El model de recerca català és sense cap mena de dubte una proposta que ha reeixit i hem de seguir treballant en aquesta direcció. Ara bé, com tot, no és perfecte. És necessari que per tal que puguem crear un sistema sòlid, pensant tant en l’ara com en un futur estat català, aquest sigui transparent i diàfan tant en la contractació com en la distribució del finançament. La construcció del nostre sistema de recerca ha de ser modèlica per tal d’aconseguir el suport i la col·laboració de tots els actors implicats en el seu funcionament, des de la universitat fins als centres CERCA, passant pel CSIC.

  • Universitats i Recerca

    Potencial científic per un nou estat d’Europa

    El nostre país s’ha vist comparat sovint amb els màxims exponents de l’excel·lència mundial. Expressions com “Massachusetts d’Europa” o “Silicon Valley del Mediterrani” no han sigut ni estranyes ni infreqüents referides a Catalunya. Una evidència del nostre potencial en l’excel·lència científica, encara mig soterrat per la poca priorització rebuda. No partim de zero. Tenim una llarga tradició científica que ha arribat al present repuntant en els darrers anys. Deia Lluís Torner en el pregó de les festes de la Mercè de Barcelona: “el gran avenç en ciència de la darrera dècada a Catalunya s’ha aconseguit amb una inversió molt modesta”.

  • Universitats i Recerca

    Corralito al CSIC

    El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha fet suspensió de pagaments a proveïdors, ahir a tots els centres del CSIC ens van enviar una carta explicant-nos que no tindrem accés a fons per viatges, reactius de laboratori, etcètera en definitiva el CSIC només pot pagar "nómina del personal, seguridad social, tributos, devoluciones a Tesoro e intereses de demora". Així està el patí senyores i senyors. El CSIC ja va començar l'any sense saber d'on treure un 25% del seu pressupost pel 2012, va continuar la caiguda quan es van anunciar les retallades en recerca d'un 30% i no crec que les coses millorin gaire d'aquí a finals d'any.

  • Universitats i Recerca

    Recerca: caminant en la direcció oposada

    Un article aparegut el 7 de juny a la revista Nature, signat per la secretaria d'estat de recerca Carmen Vela, ha generat nombroses mostres de rebuig per part de la comunitat científica i articles d'opinió diversos. En aquest escrit justifica les recents retallades en recerca per, segons diu, millorar-ne l'excel·lència. El rerefons de l'article: "fer més amb menys" en el camp de la ciència, no és merament una qüestió de voluntat. Els problemes de la recerca s'han d'afrontar amb polítiques de planificació i de gestió eficaç de la distribució de recursos.