ECONOMIA I TREBALL
  • Joaquim Perramon
    Empresa

    Als municipis els correspon promoure el progrés col·lectiu

    Tot partint d'un sistema democràtic, sovint la dinàmica política pot degenerar cap a un model de clientelisme negatiu que deriva en nepotisme, cronisme (contrari de meritocràcia), caciquisme, i evidentment, pobresa. Quan això passa els partits esdevenen màfies disfressades amb una pell de corder que en diuen ideari. Es pot evitar això? Els països del nord bé ho han aconseguit. La fórmula es pot il·lustrar amb noms i cognoms ben propers. A Barcelona la fórmula es diu Maragall. Té un projecte col·lectiu, sap cap a on ha d'anar el país i quin paper ha de jugar Barcelona.

  • Àngels Pi
    Empresa

    Economia circular

    Una de les set iniciatives emblemàtiques que formen part de l’estratègia Europa 2020, és la que vol aconseguir que Europa utilitzi eficaçment els recursos, i així generar un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. S’aconseguirà  a través de l’agenda digital, la unió per la innovació i la joventut en moviment. Sorgiran noves qualificacions professionals i llocs de treball i es crearà una plataforma europea contra la pobresa. El sistema lineal de la nostra economia (extracció, fabricació, utilització i eliminació) ha arribat a la seva fi.

  • Sopar productiu sobre internacionalització
    Empresa

    Pimes, talent i internacionalització, una aposta de futur

    En el darrer sopar productiu organitzat per la sectorial nacional d’Empreses vam comptar amb la presència dels convidats del president de la CECOT, n’Antoni Abad, i el director de l’AMEC, en Joan Tristany. També assistiren com representants d’Esquerra Republicana l’Albert Castellanos, secretari d’Hisenda del Govern, i l'Eva Baró, diputada al Parlament. Acompanyats per una trentena d’assistents, representants de diversos sectors empresarials i de l’administració catalana. Després d’esmentar la greu situació dels presos i preses polítics i demanar la seva llibertat vàrem iniciar el debat sobre internacionalització, els reptes i les realitats de les pimes i l’economia catalana.

  • Àngels Pi
    Empresa

    Contractació pública socialment responsable

    Nous criteris de la Llei de contractes del sector públic Les Directives 2014/23/UE, i 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, relatives a l’adjudicació dels contractes de concessió i sobre contractació pública respectivament, van donar un termini per a la seva transposició als ordenaments jurídics estatals, que finalitzava el 18/04/2016. La majoria d’estats europeus amb economies avançades, van accelerar la transposició d’aquestes directives de quarta generació.

  • Josep Maria Bergadà
    Empresa

    La felicitat com a fita a assolir

    Tot sovint ens preguntem quina és la finalitat de la nostra existència, què és el que volem de la nostra vida, quin futur esperem tenir. És força evident que la resposta a aquestes preguntes és totalment diferent per a cada persona. Agafant el concepte de “felicitat” com a fita a assolir, fora bo estudiar quins conceptes es valoren a nivell internacional per tal d'avaluar el nivell de felicitat associat a una població. Les Nacions Unides publiquen anualment el report mundial de felicitat per països, on es mesuren conceptes com la renda per càpita del país, grau de cobertura social, expectativa de vida, llibertat per decidir sobre el propi futur, generositat cap a tercers i el nivell de fiabilitat de les institucions.

  • Antoni Morros
    Empresa

    El trasllat de les seus socials d’empreses no té cap efecte sobre l’economia real

    El passat 6 d’octubre d’enguany el govern espanyol va modificar la llei de societats amb un decret que permet canviar la seu social de les societats mercantils. Amb la modificació dels estatuts, les societats podem modificar la seva seu social amb tan sols l’acord d’una part del consell d’administració sense la necessitat de convocar l’assemblea d’accionistes, com fins ara estava regulat al RDL de 2 de juliol de 2010. Aquesta modificació ha provocat que 500 empreses hagin traslladat la seva seu social fora de Catalunya, proporcionant material de propaganda contrària al procés i fomentant la por com a darrera arma davant la imminència de la independència.

  • Antoni Morros
    Empresa

    Sí a una República emprenedora que aposti per la recerca, la innovació i l'economia productiva

    No a un estat que afavoreix el grans oligopolis de l'IBEX35, l'economia especulativa del totxo i un model productiu low cost Les empreses catalanes han de suportar els costos que els grans oligopolis espanyols, que cotitzen a la borsa de Madrid, no volen suportar i centrifuguen entre les pimes. El sistema es basa en l’aprovació de Reals Decrets oportunament preparats pels lobbys empresarials. Són aquestes 35 empreses que, agrupades amb l’IBEX35, les que fixen el preu de l’energia per afavorir els grans beneficis d’IBERDROLA, ENDESA, GAS NATURAL, REPSOL, GAMESA i REE.

  • Empresa

    Jornada: L’empresa a la República Catalana

    El dimecres 18 de gener va tenir lloc la jornada "L'empresa a la República Catalana" en la que el president de la sectorial d'Empresa, Antoni Morros, va presentar els pilars de la República en aquest àmbit: http://www.larepublicaquefarem.cat/ambit/empresa-industria-i-serveis Prèviament, Josep Huguet, ex-conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, va presentar la jornada i va assenyalar alguns dels aspectes principals del debat, com ara que cal construir la República per superar el model oligàrquic espanyol per desenvolupar una economia productiva amb criteris de sostenibilitat ambiental i social.

  • Sopar productiu amb Santi Garcia-Milà
    Empresa

    Sopar productiu: El Port de Barcelona, motor econòmic de Catalunya

    El dijous 17 de novembre va tenir lloc a l'Hotel Catalonia Plaza el sopar productiu dedicat a "El Port de Barcelona, motor econòmic de Catalunya" organitzat per les sectorials d'Empresa i de Política Econòmica d'Esquerra Republicana. Per tractar la qüestió es va comptar amb la intervenció de'n Santi Garcia-Milà, subdirector general d’Estratègia i Comercialització i president de l’Associació Europea de Ports. Va obrir la xerrada amb una reflexió de fons, el plantejament estratègic del Port de Barcelona està pensat per atendre l'economia productiva del país i generant valor afegit en favor de les necessitats de les empreses.

  • Ferran Estruch
    Empresa

    ERCROS i els runams salins: responsabilitat social i medi ambiental

    Cardona és, des de fa anys, capdavantera en el reciclatge i l’aprofitament dels anomenats runams salins, una realitat molt present a la nostra comarca, el Bages. Avui, i des d’abans del tancament de les mines de potassa, l’empresa ERCROS és l’encarregada de l'extracció dels residus salins que contenen les terreres formades durant l'explotació de potassa. El que fa és separar i netejar la sal perquè tingui les condicions òptimes per ser utilitzada en processos electrolítics d'altres fàbriques de  l'empresa.

  • Pere Sadurní
    Empresa

    La Responsabilitat Social Empresarial

    La responsabilitat social empresarial (RSE), també anomenada consciència corporativa o responsible business tal com diuen algunes institucions americanes, és una forma cada vegada més important, d’autoregulació de les pròpies empreses per la qual cosa es comprometen a visualitzar les seves activitats d’acord amb la llei i els estàndards ètics tant nacionals com internacionals. Però més enllà d’alguns models i estàndards, algunes empreses implementen la seva pròpia RSE focalitzada en els  seus propis interessos amb la intenció amb aquesta política social, de reduir els riscos legals i dels inversors però amb l’objectiu d’incrementar els beneficis a llarg termini com una activitat de negoci enlloc d'emmascara-ho com han fet molts bancs, l’evasió d’impostos d’Ikea o l’escàndol Volkswagen en serien alguns clars exemples d’aquesta doble moral.

  • Xavier Flores
    Empresa

    Els abusos funeraris a Catalunya

    A Catalunya estem patint des de fa anys una “liberalització irreal” dels serveis funeraris. Molts municipis estan actuant d’una manera il·legal i irresponsable. L ‘any 2010 la Llei 2/1997 de serveis funeraris de Catalunya, es va adequar eliminant condicions absurdes, requisits, barreres i traves  en la prestació d’aquesta mena serveis. Donava sis mesos per què totes les ordenances municipals es modifiquessin segons els nous preceptes d’aquesta normativa, però ara com ara això encara no ha passat.

  • Miquel Guarner
    Empresa

    El nostre mar com a motor de progrés i desenvolupament

    Els Països Catalans tenen un litoral d’uns 2.250 kms. en les immediacions dels quals vivim mes del 90 % dels seus habitants. No obstant això, ni la població ni les administracions en general, tenim prou consciència de la importància del mar com a motor econòmic i de progrés, que engloba des de la pesca extractiva i l’aqüicultura, la logística portuària, com a principal via d’entrada i sortida de mercaderies, amb tots els seus agents, com transitaris, agents de duanes, estibadors i la indústria de manteniment naval, i totes les activitats nàutico esportives i turístiques, on inclouríem la construcció, venda i lloguers d’embarcacions d’esbarjo, així com els seus serveis associats, com port esportius, manteniments, accessoris, i tot el relacionat amb les activitats de turisme nàutic, on com coneixen molt bé a les Illes, la despesa mitjana del turista nàutic és superior en més d’un 50% del turista mig.

  • Joaquim Perramon
    Empresa

    Fer costat a la PIME

    Cada cert temps en aquest país algú intenta crear alguna mena de conglomerat empresarial que lideri l'economia catalana. Catalunya, diuen, necessita una gran empresa de capital català que lideri la marxa de l'economia. I cada cert temps assistim al fracàs d'aquest projecte i a la frustració col·lectiva.   El problema de tenir una estructura empresarial composta de PIMEs és establir una orientació econòmica que aprofiti totes les forces i en particular les forces de l'Administració, Observis sinó l'economia espanyola orientada a afavorir les grans empreses de sectors regulats que no solament gaudeixen del suport de l'Estat sinó que es confonen amb el propi Estat.

  • Empresa

    Fer empresa i fer país

    Amb aquest eslògan, el divendres dia 20 de novembre Sobirania i Justícia organitzà un dinar-col·loqui per refermar la posició dels empresaris catalans amb el procés i fer costat al presindet de la patronal CECOT, n'Antoni Abad. La plataforma d'empresaris, amb molt d’encert, va reunir una amplia representació de l’empresariat català proper al procés. A la taula presidencial hi havia el sr. Antoni Abad, acompanyat del Conseller d’Economia, Sr. Andreu Mas Colell,i del Secretari d’Empresa i Competitivitat, Sr.

  • Miquel Guarner
    Empresa

    El nostre mar com a motor de progrés i desenvolupament

    Els Països Catalans tenen un litoral d’uns 2250 kms. en les immediacions dels quals vivim mes del 90 % dels seus habitants. No obstant això, ni la població, ni les Administracions, en general tenim prou consciència de la importància del mar com a motor econòmic i de progrés, que engloba des de la pesca extractiva i l’aqüicultura, la logística portuària, com a principal via d’entrada i sortida de mercaderies, amb tots els seus agents, com transitaris, agents de duanes, estibadors i la indústria de manteniment naval, i totes les activitats nàutico esportives i turístiques, on inclouríem la construcció, venda i lloguers d’embarcacions d’esbarjo, així com els seus serveis associats, com port esportius, manteniments, accessoris, i tot el relacionat amb les activitats de turisme nàutic, on com coneixen molt bé a Les Illes, la despesa mitjana del turista nàutic és superior en mes d’un 50% a la turista mig.

  • Josep Maria Bergadà
    Empresa

    La Catalunya independent, una bona idea?

    Sembla molt lògic fer-se la pregunta de si crear un nou país petit es en realitat una bona idea, si cap esperar tenir un futur esperançador?. La prosperitat de un país o de una societat, va íntimament lligada a la millora econòmica i social que es pot esperar assolir i ambdós estan lligades encara que la segona no directament, a la renda per càpita del país. Per respondre aquestes preguntes, es així mateix lògic esbrinar com els hi ha anat als altres països que han esdevingut independents en els últims 25 anys.

  • Antoni Morros
    Empresa

    VALEO no se’n pot anar

    És difícil estar  d’àcord en el arguments que ens pot donar una multinacional quan decideix deslocalitzar la seva activitat industrial,  sobre tot perquè la multinacional tan sols analitza les avantatges econòmiques que li raporta una decisió com aquesta. VALEO  prescindeix del cost social  de la seva decisió unilateral i s’aplega al benefici que li comporta el tancament de la planta de Martorelles. VALEO està a 29 països a tots els continents, a Catalunya està ubicada a Martorelles (Vallès Oriental).

  • Empresa

    Formació professional dual, l'assignatura pendent

    El darrer sopar productiu ens va permetre aprofundir en la realitat de la formació professional adreçada a la formació prèvia a la incorporació al món del treball. Els models actuals vigents de Catalunya i el d’Alemanya són diferents. 1. El sistema actual no motiva la participació dels alumnes al sistema dual de formació professional i en conseqüència la participació a la formació dual és pràcticament nul·la. Actualment aquest model de formació ofereix unes dades molt baixes de participació.

  • Empresa

    La Formació Dual Professional a l’escola i a l’empresa

    Abans de res agrair als companys i companyes de la Sectorial que m’han fet confiança en la tasca d’exercir com a President en aquest nou període on guanyarem la independència i farem un nou Estat M’agradaria també posar en valor la feina feta des de la Sectorial els darrers tres anys a través dels “Sopars Productius” han estat onze sopars amb tretze convidats d’alt nivell on hem contrastat temes tant diversos com el finançament de l’empresa, la sortida de la crisi, el tamany de la empreses, els models públic i privat, el model energètic de Catalunya, el model bancari català.