ECONOMIA I TREBALL
  • Mingo Meseguer
    Treball Autònoms i Economia Social

    Economia social, des del món local al global

    Catalunya està a l’avantguarda de les polítiques d’impuls de l’economia social compromesa tant a escala local com global. També per Esquerra Republicana l’economia social ha estat i és un instrument cabdal en el camí de la construcció d’una societat més justa i sostenible, mitjançant un canvi transformador de l’actual model productiu, que es fonamenti en una economia al servei de les persones i no al del capitalisme financer. Això ja es va posar de manifest en els anteriors programes electorals, tant a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 com a les Municipals del 2015.

  • Antoni Garcia Estevan
    Treball Autònoms i Economia Social

    Si les ETT han de ser el reflex de la recuperació econòmica ...

    L’estudi realitzat al mes d’octubre per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya  sobre el volum de contractació de les ETT ens dona moltes pistes dels contractes de posada a disposició i del que és un recurs habitual com a sistema de contractació  per a moltes empreses. Actualment, prop del 20% de les persones treballadores amb contracte temporal ho son via ETT, i de gener a setembre de 2018 una quarta part dels contractes temporals (25,2%) s’han formalitzat a través d’una empresa de treball temporal.

  • Mingo Meseguer
    Treball Autònoms i Economia Social

    Desenvolupament de l'economia social, un repte globlal

    Els dies 1, 2 i 3 d’octubre es va celebrar a Bilbao la 4a. edició del  Global Social Economy Forum (GSEF), sota el títol “Economia social i ciutats. Valors i competitivitat per a un desenvolupament local inclusiu i sostenible”. Va comptar amb la participació de 1.700 persones de 84 països diferents, i on es va apostar decididament per un desenvolupament econòmic al servei de les persones i del planeta, sense deixar a ningú enrere, i basant-se en els principis de democràcia, justícia social, solidaritat, diversitat i pau.

  • Lluís Navarrete
    Treball Autònoms i Economia Social

    La demografia i el sistema de pensions

    Fa uns dies, vaig poder fullejar un estudi de l’UAB, sobre l’impacte del factor demogràfic en el sistema de pensions a Espanya. La incorporació al mercat de treball dels nascut entre 1960 i 1975 (baby-boomers), així com la immigració. van permetre unes condicions demogràfiques molt favorables pel manteniment del sistema de pensions, que va permetre inclús crear un estalvi que va arribar a nivells de 64.000 Milions €. Aquestes condicions són irrepetibles, no es tornaran a donar en cap cas i permès retardar en el temps l’adopció de mesures estructurals.

  • Antoni Garcia Estevan
    Treball Autònoms i Economia Social

    Aconseguim el treball digne des del municipalisme

    Estem a un any i escaig de les eleccions municipals de 2019. A Esquerra Republicana tenim com objectiu prioritari la República. I aquesta República ho serà amb un treball digne o no ho serà. Els ajuntaments són el nivell de contacte més proper amb els ciutadans i aconseguir que la gent dels nostres municipis tingui un treball digne és també objectiu de les polítiques locals. La iniciativa del salari mínim de 1.000 euros aprovada per molts ajuntaments n’és un exemple. La concertació social amb els agents econòmics és l'instrument que a nivell nacional ha de permetre avançar en la qualitat del treball.

  • Francesc Pougault
    Treball Autònoms i Economia Social

    El Tribunal laboral a Catalunya Nord

    De més a més pocs treballadors van a introduir recursos davant el Consell de Pru d'homes de Catalunya-Nord. Els CPH, a l’estat francès, són les jurisdiccions que tracten dels litigis individuals entre amos i assalariats. Els casos ultra majoritaris són les demandes d’assalariats per aconseguir pagaments de salaris i hores extres, maltractaments i assetjaments, acomiadaments improcedents o abusius. A tot l’estat francès es nota una baixa espectacular de les introduccions de nous afers; també a Catalunya-Nord : 256 recursos el 2016, 193 recursos el 2017 i 137 recursos el 2018.

  • Enric Vinaixa
    Treball Autònoms i Economia Social

    Lluita contra la precarietat laboral? (rèplica al titular de C's)

    Fa pocs dies el grup parlamentari Ciudadanos del Congrés de Diputats, va registrar una proposició de Llei amb el nom de lluita contra la precarietat laboral. Aquest projecte al seu entendre, amb un nou model de contracte únic, la motxilla austríaca i un anomenat “bonus” d’estabilitat empresarial, dóna solució a la precarietat laboral. La pretensió de reformar la normativa laboral, aprofitant conjuntures polítiques a cop de titular populista, és una greu irresponsabilitat, sobre tot després de fer una lectura a la proposta, la qual com a mínim deixa marge a una major precarització, concretant sols alguns aspectes força irrellevants i insinuant la pèrdua de drets, posant en la safata d’entrada el fer i desfer en un mercat liberal, apostant per un canvi en la forma d’indemnitzar, a la baixa, i apel·lant la destrucció de drets, per mitjà de noves formes d’extingir llocs de treball col·lectivament.

  • Mercè Garau
    Treball Autònoms i Economia Social

    Polítiques actives d’ocupació: dos projectes enfrontats

    Els que patim atacs constants d’assimilació, sabem que la diferència és un valor, una riquesa i una oportunitat. Les polítiques d’ocupació no en són alienes i per això, des del Govern de la Generalitat, apostem per la descentralització com la manera de satisfer millor les necessitats i d’alinear les polítiques i els recursos amb les estratègies de cada territori. La iniciativa personal és un element inherent a la nació catalana i a tants d’altres pobles emprenedors d’Europa.

  • Lluís Navarrete
    Treball Autònoms i Economia Social

    La reforma de la llei d'Autònoms, una llei de pedaços

    A finals del passat mes d’octubre va entrar en vigor la Llei 6/2017 de reformes urgents del Treball Autònom, encara que algunes de les mesures contemplades en la reforma no van començar a aplicar-se fins l’1 de gener. Entre les mesures més destacables hi ha l’ampliació de 6 mesos a 1 any de la quota de 50 € mensuals, la deducció per subministraments, el canvi fins a quatre cops l’any de les bases de cotització, o la devolució d’ofici de la cotització en pluriactivitat. El Grup Parlamentari d’ERC al Congrés, va lluitar fins a darrera hora perquè la reforma recollís un dels aspectes que més demanda feia el col·lectiu, com era l’equiparació de les dietes de manutenció a la d’un treballador per compte d’altri.

  • Antino Garcia Estevan
    Treball Autònoms i Economia Social

    Per un salari digne

    Fa uns dies es va publicar un estudi sobre l’evolució salarial entre 2007 i 2017, fet per ICSA Grupo i Eada Business School. És un període de referència interessant perquè abarca des del principi de la crisi fins l’any que acabem de deixar enrere, i és un estudi extens fet sobre una població de més de 80.000 persones treballadores. L’estudi posa sobre la taula l’estancament dels salaris per a la majoria de la població treballadora, tot i els senyals de recuperació econòmica. El PIB s’ha incrementat per sobre del 3% en els tres últims anys, però aquest increment no ha repercutit en un augment salarial generalitzat.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Conseqüències de la nova legislació del treball a l’Estat francès

    A l’Estat francès, la política impulsada pel govern Macron per reformar la legislació del treball ha posat en marxa una involució social digna de la reforma laboral de Rajoy. Aquests en són alguns exemples. El nombre de dies d’activitat per rebre una indemnització de l’atur, que fins ara era calculat en dies calendaris, passa a ser calculat en dies treballats; els assalariats sota contracte temporal o amb jornada de menys de 35 hores setmanals, veuen la indemnització reduïda. Pels sèniors entre 50 i 52 anys, la durada màxima de prestació d’atur és de 2 anys; fins a 54 anys 30 mesos, fins 55 anys, 3 anys.

  • Fabian Mohedano
    Treball Autònoms i Economia Social

    Reforma horària a la nova agenda econòmica i social

    La implementació del Pacte Nacional de la Reforma Horària esdevé una nova dimensió de la política econòmica i de treball, que fins ara ha liderat al Govern Esquerra Republicana i que caldrà entomar en la XII Legislatura, com a manera inequívoca d’implementació de la República. Si tenim en compte que el treball centra part de la nostra activitat quotidiana, els avenços de la reforma horària seran possibles en la mesura que siguem capaços de fomentar acords en l’àmbit de la negociació col·lectiva com és el cas de l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària (signat el setembre del 2016) liderat pel secretari de treball del Govern, Josep Ginesta, dins del marc del Consell de Relacions Laborals.

  • Antoni Garcia Estevan
    Treball Autònoms i Economia Social

    Sí a la República del treball, sense por!

    No a un model estatal de mercat de treball basat en la por, les amenaces i en la incertesa La política estatal d’injectar por a les empreses i a les persones treballadores és un fet. El RD 15/2017 de 6 d’octubre “de medidas urgentes en materia de movilidad de operadores económicos dentro del territorio nacional” és un exemple. Amb aquesta norma pretén l’estat que les empreses puguin canviar el seu domicili social si el seu òrgan d’administració així ho decideix sense haver de passar aquesta decisió per la junta general.

  • Josep Ginesta
    Treball Autònoms i Economia Social

    Sí a una República amb pensions dignes

    No a un estat amb un dels índex d'atur més alts d'Europa en que les pensions creixen per sota de l'increment del cost de la vida En els darrers anys, l’Estat ha incomplert sistemàticament el contracte social de les penisions fent trampes. I s’ha incomplert, per una banda, perquè ha decidit que la revisió anual de les pensions es limiti a un 0,25%. Sovint increments per sota d’un euro al mes. I aquest increment no s’equipara a l’increment del cost de la vida que pateixen els nostres pensionistes.

  • Mingo Meseguer
    Treball Autònoms i Economia Social

    Sí a una República que impulsi l'economia social per un model econòmic més responsable, sostenible i humà

    No a un Estat que menysté a les empreses de l’economia social relegant-les respecte de les tradicionals capitalistes Degut als interessos i privilegis comuns que l'Estat comparteix amb les grans empreses i el sector financer, el govern Zapatero va elaborar la llei 5/2011 sobre Economia Social, un articulat de bones intencions però sense fonaments pressupostaris sòlids ni concrets. L’Economia Social representa a Catalunya un 1,60% del total de l’ocupació (a finals de 2016 prop de 46.000 persones sobre 3.

  • Antoni Garcia Estevan
    Treball Autònoms i Economia Social

    Sí a la República del treball digne

    No a un model de relacions laborals estatal, centralista i uniformador No a un model en el que gran part de la negociació col·lectiva es decideix a Madrid per grans empreses dels sectors productius, sense que la realitat econòmica i productiva de cada territori sigui un factor diferenciador i valorat en els convenis de treball. No a un model de relacions laborals fet a cop de reformes laborals des de governs socialistes i populars que han retallat drets de les persones treballadores i ha permès polítiques laborals precaritzadores.

  • Dolors Bassa
    Treball Autònoms i Economia Social

    Jornada: La República del treball digne

    En el marc de la campanya "La República que farem" s'ha organitzat la jornada "La República del treball digne", en la que l'Antoni Garcia Estevan, presindet de la sectorial de Treball, Autònoms i Economia Social, i en Noel Climent, president de Fòrum Sindical van presentar els pilars de la República en aquest àmbit: http://www.larepublicaquefarem.cat/ambit/treball-pensions-i-economia-social http://www.larepublicaquefarem.cat/ambit/mon-sindical Prèviament, en Josep Ginesta, secretari nacional d’Emprenedoria, Treball i Funció Pública d’Esquerra Republicana, va donar la benvinguda i va presentar la jornada en la que va assenyar que per fer una República de treball digne ens calen plenes competències i tots els instruments per fer-ho possible.

  • Josep Maria Terricabras
    Treball Autònoms i Economia Social

    Garantia Juvenil, encara hi som a temps

    Des dels inicis de la crisi econòmica arreu d'Europa, ja fa més de vuit anys, l'atur juvenil ha estat una de les principals preocupacions tant dels governants com del conjunt de la ciutadania. D'aquesta preocupació, en va néixer, a finals de l'any 2013, el programa de Garantia Juvenil amb l'objectiu de desenvolupar, en el conjunt dels Estats Membres, una política del mercat de treball que permetés que tots els joves menors de 25 anys rebessin una oferta de feina, formació o pràctiques en un termini de quatre mesos després de quedar-se a l'atur i d'acabar la seva educació formal.

  • Antoni Garcia Estevan
    Treball Autònoms i Economia Social

    Salari Mínim a Catalunya

    El salari mínim interprofessional per a tot l’estat espanyol està establert pel 2016 en 655,20 euros al mes, per 14 pagues, molt per sota de les recomanacions de la Carta Social Europea (CSE). Des d’ERC apostem per l’acompliment de la CSE, que recomana un salari mínim equivalent al 60% del salari mitjà del territori. A Catalunya, el salari mig al 2015 va ser de 2.136,5 euros, segons dades del INE difoses a mitjans de març. Això permetria a Catalunya tenir un salari mínim de 1.098,77 euros per 14 pagues d’acord amb la recomanació europea.

  • Som Autònoms
    Treball Autònoms i Economia Social

    Neix “Som Autònoms”

    El passat dijous 25 de febrer es va presentar Som Autònoms, la nova sectorial d’Autònoms de la Intersindical-CSC. Té com objectiu ser un espai de confluència que faci possible l’intercanvi d’experiències per poder desenvolupar una acció col·lectiva i coordinada en defensa dels treballadors autònoms. I ho volen fer des de una perspectiva de compromís amb la llibertat del país i la defensa dels interessos de les classes populars. A Catalunya, aquest col·lectiu de 539.989 treballadors a 2015, representa prop del 20% de la població activa.