ECONOMIA I TREBALL
  • Treball Autònoms i Economia Social

    Economia social: esperança i futur

    En un recent esmorzar a Barcelona amb diferents forces polítiques del país organitzat per l'entitat UpSocial, vaig tenir l'oportunitat de recollir propostes cara a impulsar l'economia social. En un paper consensuat entre actors del sector de l'economia social demanen a la política: Estímuls fiscals per donar suport a l'emprenedoria social i a l'inversió d'impacte social a més de la la creació de la formula jurídica empresarial Societat Limitada d'Interès General S.L.I.G. La creació d'un fons d' I+D+i social Llançament de bons fiscals d'impacte social La implicació de clàusules socials en la compra pública La creació d'un consell assessor sobre la inversió de l'impacte social Segons el meu entendre aquestes reivindicacions estan més que justificades, però caldria tenir en compte determinats aspectes per tal que l'economia social tingui un rol positiu i un pes real dins del panorama empresarial del país.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    La recuperació, ho és només d’alguns

    Una de les brames que ens llancen constantment en aquesta llarga precampanya electoral, especialment el PP, és que som immersos en una recuperació econòmica sense precedents als anals de la historia econòmica. Una recuperació que s’explica per uns índexs de recuperació de la construcció incipients, un suposat increment del consum, i especialment, per una reducció de les taxes d’atur els darrers mesos. De fet, hauria d’estar prohibida l’eufòria –i penalitzada- a països amb taxes d’atur per sobre del 10%, i recordem que Espanya, amb un 21,18% la té de les més altes del món desenvolupat, i a Catalunya, tampoc amb masses èxits, es situa al 17,49% segons l’ EPA del tercer trimestre.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Salaris dignes a una Europa Social

    Una de les xacres contra la que haurem de lluitar amb fermesa els propers anys després dels efectes que la crisi ha deixat sobre el mercat de treball és la de les desigualtats. Desigualtats en l’eix precarietat-estabilitat, però sobretot, en els salaris i les diferències entre els que més cobren i els que menys cobren. Per lluitar contra les desigualtats salarials hi ha diferents opcions, però una, de prou neutre i admesa internacionalment és la de la fixació d’un salari mínim digne.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Què han de cobrar els càrrecs públics?

    Amb la constitució dels nous Ajuntaments i els canvis de responsabilitats que han portat associats, s’ha reobert el debat, sempre latent, sobre quines han de ser les retribucions dels càrrecs públics. Sobre quina és la compensació que tant alta i noble responsabilitat com és ser representant del poble ha de tenir. Hi ha opinions de tots tipus i per tots els gustos. Hi ha qui diu que hauria de ser gratuïta la dedicació. Però aquest argument el podem combatre ràpid; de ser així, només els rics podrien fer política (o només aquells que representen el poder econòmic, que algun en coneixem).

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Cap de les 25 ocupacions més demanades a Balears no requereix formació universitària

    Encara que sembli una incoherència, el problema econòmic més greu que pateixen les Illes Balears té a veure amb les escoles, els instituts i la universitat abans que amb les empreses o els mercats. Perquè cap de les 25 ocupacions més demanades a Balears no requereix formació universitària. El nostre mercat laboral demana cambrers, personal de neteja, venedors, ajudants de cuina, picapedrers, manobres, músics d'hotel i servei domèstic. Així ho confirmen els registres del Servei d’Ocupació (SOIB).

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Ni salaris alts ni salaris baixos; desigualtats

    La crisi ha fet aflorar un debat tant antic com el mateix treball. La qüestió de si hi ha salaris massa alts o no. De si els càrrecs directius o de responsabilitat són massa alts, i en conseqüència, poc explicables en un context de progressiva reducció dels salaris per a la majoria de les persones que treballen. Pèrdua no sempre derivada de la retallada de salaris – no tothom les ha patit –, però si d’una pèrdua progressiva de poder adquisitiu per l’increment dels salaris per sota de l’increment del cost de la vida real, l’anomenada pinça a les classes populars.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Seguretat Social catalana: més segura, més justa, més eficient

    Un dels aspectes en els que cal preparar bé la independència és, sens dubte, el del sistema de la Seguretat Social, el nou model de pensions. El primer que cal dir, amb rotunditat, és que les contribucions cotitzades generen un dret subjectiu (reclamable als tribunals) i una obligació per l’Estat espanyol, inexcusable davant el món. Per tant, tothom cobrarà la seva pensió. En segon lloc, que en la construcció del nou sistema, Catalunya pot exhibir una posició financerament sòlida: en els 17 darrers anys, Catalunya ha acumulat un saldo positiu de 3.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    La primera gran estructura d’Estat: la concertació i el diàleg social

    Som posats de ple en la construcció de les ‘estructures d’Estat’, les parets mestres, les estructures més administratives: hisenda pròpia, seguretat social catalana, judicatura pròpia i d’altres. És un punt de partida, certament, però quan hi parem compte amb detall, ens adonem que el repte és de grans dimensions. I és que parlem de pensar, crear, idear formes d’organització i institucions pròpies per a aquest nou país, que poden ser semblants o no a les que hem conegut –si tenim nou país, mirem de fer diferent allò que no ha funcionat bé-.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    L’empitjorament de la cobertura per desocupació condemna a la pobresa extrema

    L’embat de la crisi contra l’ocupació ha anat acompanyada d’una reducció progressiva de la protecció social en les situacions de desocupació. Contradictori i paradoxal, però quan més es necessitava de les polítiques actives i passives per refer la malmesa capacitat de subsistència de les classes populars, més s’ha escurçat l’estat del benestar en aquesta vessant. Les polítiques actives amb reiterades retallades de les dotacions pressupostàries destinades a la formació i transició professional dels milions d’aturats.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Nou aval del TC a la Reforma Laboral del PP

    El darrer i definitiu aval que ha atorgat aquesta setmana el Tribunal Constitucional a la Reforma Laboral endegada pel PP a l’any 2012 i avalada, entre d’altres, per CIU, ens recorda quin és el model econòmic, i mercat de treball, que al seu dia varen imaginar per l’Espanya postcrisi. De fet, si una cosa es pot constatar són que els presagis que a la seva promulgació es vaticinaven, s’han confirmat. I és que el canvi de pesos en la negociació col·lectiva, que partia del principi de la preservació dels drets assolits, l’automaticitat i sovint uniteralitat d’algunes mesures emprades per les empreses, i la persistent taxa record d’atur, han afavorit una major precarització del mercat de treball, així com una devaluació dels salaris i polítiques socials generals a la majoria d’empreses – allò que en diuen les retribucions indirectes -.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Recuperació econòmica? Rescat dels drets!

    Quan érem a les beceroles de la crisi a l’any 2008 i s’iniciaven les primeres mesures de xoc per afrontar-la, afirmàvem decididament que les crisis són cícliques, com explica la història, i que qualsevol mesura per afrontar-la també ho havia de ser. De fet, no ens hem cansat de repetir aquesta màxima. Si les crisis són temporals, si hi haurà recuperació econòmica més o menys incipient en el curt o mig termini, perquè les reformes han de ser permanents ? Perquè les retallades en drets han de ser per sempre més ? Perquè les retallades en salaris ho han de ser ? Sembla lògica la dinàmica que s’ha adoptat en moltes negociacions de conflictes laborals a empreses en crisi que part dels drets als que es renunciava es recuperessin quan la tempesta amainés.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Esquerres pel #SíSí

    El passat 17 de setembre es va presentar formalment la Plataforma “Esquerres pel Sí Sí” a Barcelona. Aquesta plataforma, de la que en trobareu el Manifest Fundacional i a la que us podreu afegir a l’espai www.construimel9país.cat aborda el doble si a la Consulta del proper 9 de novembre des de dos fronts. Per una banda, una qüestió prèvia, la necessària realització de la Consulta com a instrument de radicalitat democràtica i expressió de la voluntat de la ciutadania de Catalunya, defugint dels succedanis o altres instruments per definir el futur polític de Catalunya.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    El repte és millorar l’ocupabilitat de les persones (no només resoldre l’atur)

    Quan hom observa les dades d’atur arreu del món, ens adonem que acostuma a existir una relació directa entre Estats amb altes inversions en polítiques actives d’ocupació i una baixa taxa d’atur. Com a mínim en els països desenvolupats. I és que les Estats han de ser competitius, sostenibles, productius, però si es doten de persones ocupables, els hi resulta molt més fàcil complir llurs objectius macroeconòmics. Si l’economia moderna es guia per la redistribució de la riquesa a través del treball, poc justa serà l’economia (i els Estats) sinó garanteixen ocupabilitat als seus ciutadans.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Cita a cegues amb el CV

    A principis d’any, un dels despatxos d’advocats amb més prestigi a la Gran Bretanya informava que havia adoptat una nova política de contractació que havia de revolucionar el món dels recursos humans: El CV cec, que així l’anomenen, pretén eliminar els prejudicis envers aquells candidats que provenen de les universitats considerades ‘de segona’. Un responsable de la firma assegurava al diari The Independent que el seu objectiu era ‘no deixar perdre el talent, encara que aquest no provingui d’Oxford o de Cambridge’.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Illes Balears. El Govern dels Ignorants

    Aquest mes s’han publicat les dades de la darrera Enquesta de Població Activa. A Balears, el primer trimestre de 2014, l’atur ha augmentat de 18.800 persones i avui hi ha 152.500 persones sense treball (el 26,7%). Aquestes xifres són insuportables. Com ho és que el 53% dels joves menors de 25 anys estiguin aturats o que 51.500 llars de les nostres illes tinguin tots els seus membres sense un treball remunerat. Dels contractes vigents, el 23,7% són temporals i el 14% ho són a temps parcial.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    El Parlament aprova una nova partida de 2,4 M€ per a la inserció de persones en risc d’exclusió

    La darrera EPA ens ha deixat dues evidències al descobert. Primera, la lleu reducció de l’atur es deu més a la pèrdua de població activa que a la creació d’ocupació. Segona, si l’aspecte quantitatiu de la desocupació és preocupant, el qualitatiu no ho és menys: creix el percentatge d’aturats que ho són de llarga durada i el dels que no reben cap prestació. La durada de la crisi ha esgotat reserves i, així, cada mes que passa creix entre un 1 i un 2% el grup d’aturats que ho són de llarga durada, de molt llarga durada i el dels que ja no els queda prestació d’atur, primer, ni qualsevol altre subsidi, després.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    No som invisibles

    Els dies 26 i 27 de febrer es van organitzar a Palma unes jornades sobre la situació de les persones majors de 45 anys en atur, amb el lema ‘no som invisibles’. En aquestes jornades es va debatre sobre les conseqüències de l’atur de llarga durada en la salut de les persones i la situació social que es pateix en aquestes circumstàncies. Estar aturat sabent que les probabilitats de tornar a treballar son mínimes és una de les pitjors situacions en que es pot trobar una persona. El lema ‘no som invisibles’ és molt eloqüent: les persones que perden la pomada del mercat laboral semblen convertir-se en invisibles i fàcilment les institucions s’obliden d’elles.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    L'Observatori Laboral del Països Catalans #aturPPCC

    L’atur és el primer problema que afecta la nostra societat. De fet, això és així perquè el treball ha esdevingut aquell instrument fonamental per a la distribució de la riquesa a les societats modernes, i per tant, l’absència de treball, l’atur no desitjat o imposat, esdevé una xacra que condemna a la pobresa a les persones. Per aquesta raó us presentem aquest observatori que recull dades de fonts oficials i les presenta de forma resumida i periòdica per a la suma del Principat, les Illes Balears i el País Valencià, la informació disponible més aproximada de la nostra nació complerta, els Països Catalans.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Emprenedoria

    El Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC) ha realitzat un estudi sobre l’emprenedoria[1] a Catalunya, on a partir d’un aprofundiment sobre el seu significat, aborda amb detall el propi procés d’emprendre, l’educació en emprenedoria i les polítiques i mesures que s’apliquen. Finalment, aquest informe aporta recomanacions i consideracions consensuades per patronals, sindicats i altres agents socials presents en l’esmentat Consell. L’emprenedoria ha anat agafant protagonisme com a via per sortir de la crisi i per crear ocupació.

  • Treball Autònoms i Economia Social

    Plantada a Perpinyà. És el capital que costa

    De seguit elegit, François Hollande va regalar 20 miliards d'euros a la patronal dispensant-la de cotitzacions socials. Ara són 10 miliards de cotitzacions per les famílies que els amos no pagaran. El Medef (Mouvement des Entreprises de France) vol encara més, sigui 100 miliards de reducció del “cost del treball”. Tots diners que recauen sus dels assalariats i de les famílies. És la màxima il·lustració del cost del capital; Aquests diners aniran a les banques, a la finança, a les butxaques dels accionistes, aquests que guanyen sous tot dormint.