ECONOMIA I TREBALL
  • Gemma Espigares
    Universitats i Recerca

    Comencem a revertir la pujada de taxes universitàries?

    La setmana passada va ser una setmana marcada per la reivindicació al carrer, també la reivindicació del moviment estudiantil universitari i del professorat associat, que reclama la baixada de les taxes universitàries un 30% i que denuncia la precarietat laboral. La gent d’Esquerra Republicana i el Jovent Republicà ja fa setmanes que treballem en aquests escenaris. Vam plantejar a la secretaria d’Universitats i també al departament d’Economia, la necessitat de començar a revertir la pujada de taxes “conjuntural” del 2012, i ho fem convençudes de que cal reduir el preu del crèdit universitari, actualment un dels més car d’Europa.

  • Gemma Espigares
    Universitats i Recerca

    Màsters que cremen

    Finalment, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha renunciat. L'anunci, fet després de l'aparició extemporània d'unes imatges que la involucren en un furt d'unes cremes de bellesa en un supermercat, arriba tard, malament i lamentablement després d’haver intentat menystenir i desprestigiar la credibilitat d’una universitat pública.   El que és injust és la sospita generalitzada que s’ha creat a l’entorn del prestigi de les universitats, i especialment al voltant dels estudis de màster.

  • Joaquim Bosch
    Universitats i Recerca

    Fake news: R+D als pressupostos

    Què fa el govern amb els nostres impostos? Normalment ens fem aquesta pregunta quan es presenten els pressupostos al Parlament o al Congrés. Aleshores tothom en destaca el que més li crida l’atenció, o el que més li convé. Els uns que gastarem tant en això, que és més del que mai s’havia fet. Els altres, que gastarem poc en allò, que és fins i tot menys que els anys anteriors. Els grans titulars són per a ensenyament, sanitat i obres públiques. Perquè, com tothom sap, ser modern consisteix en fer anar asfalt i ciment.

  • Neus Morlà, Gemma Espigares i Mèius Ferrés
    Universitats i Recerca

    Avancem cap a la igualtat d’oportunitats de dones i homes a les universitats

    Ens quedem perplexes de veure com en ple segle XXI, encara és palesa la necessitat de fer un canvi social, cultural, econòmic i de les condicions laborals per poder fer efectiva una política igualitària vers les dones. És de vital importància no perdre la memòria històrica per poder treballar per a un futur millor, seguint l’exemple de les mobilitzacions i l’empenta que han mostrat les nostres predecessores  per anant aconseguint fites cada vegada més aprop de la igualtat en qualsevol àmbit, també en el de les universitats i la recerca.

  • Lluís Pujadas
    Universitats i Recerca

    Sí a una República que prioritzi la recerca i el coneixement per al desenvolupament econòmic i social

    No a un sistema de recerca infrafinançat que no ofereix oportunitats professionals als investigadors. Durant la crisi econòmica l’estat espanyol ha aplicat fortes retallades al sistema de recerca tant a nivell de projectes, com d’estructures, com de personal. Les conseqüències futures d’aquestes decisions van molt més enllà del període de retallades, ja que els resultats de la recerca demanen temps i esforços continuats. Sense la independència, Catalunya continuarà repercutint les conseqüències d’un estat que prioritza l’economia basada en salaris baixos per davant d’una economia del coneixement.

  • Gemma Espigares
    Universitats i Recerca

    Sí a un sistema universitari capdavanter, excel·lent i amb igualtat d’oportunitats

    No a un sistema infradotat econòmicament i sostingut per l’esforç dels treballadors precaritzats El nivell d’inversió pública ha caigut els darrers anys al sistema universitari, com també ho ha fet en molts d’altres àmbits necessaris. El sistema ha sobreviscut gràcies a l’esforç dels professionals que hi treballen i a les famílies de l’estudiantat. Cal canviar de mentalitat, i pensar en els costos del sistema universitari com una inversió i no com una despesa, assolint nivells dels països europeus capdavanters.

  • Universitats i Recerca

    Jornada: Universitats, recerca i innovació a la República Catalana

    El dissabte 3 de desembre va tenir lloc la tercera de les jornades sectorials de la campanya La República que farem dedicada a debatre sobre el model d'universitats, recerca i innovació de la República Catalana. En Pere Aragonès, secretari nacional de Política Econòmica i Coneixement d'Esquerra Republicana, en va fer la presentació assenyalant la importància de constituir un model universitari que en garanteixi l'accés amb igualtat d'oportunitats, que fomenti el pensament crític i sigui un pilar fonamental en la recerca i la transferència de coneixement a l'economia productiva.

  • Lluís Pujadas
    Universitats i Recerca

    La recerca de l’excel·lència

    Reprenem el curs polític amb el ressò d’una polèmica sorgida al mes d’agost: el sistema de recerca català és d’excel·lència o l’hem maquillat entre tots perquè ho sembli sense ser-ho? Segurament ni una cosa ni l’altra. Tindríem un sistema d’excel·lència de veritat si com a país hi destinéssim els recursos adequats, si gestionéssim el conjunt del sistema amb vocació de transcendència, si féssim tots els esforços per formar als estudiants, si ens impliquéssim en les institucions internacionals, si transforméssim el coneixement en motor de l’economia.

  • Gerard Gómez del Moral
    Universitats i Recerca

    La universitat i el procés constituent

    El debat sobre la durada dels graus i màsters és un debat ben viu al nostre país d’ençà que el 1999, amb la declaració de Bolonya, es van iniciar els debats sobre la necessitat de buscar una convergència universitària europea. Tot i així, d’ençà el decret de l’encara ministre Wert l’any 2015 i arran dels referèndums organitzats a les diverses universitats catalanes aquest curs 2015-2016, el debat ha tornat a aflorar en l’actualitat política. La flexibilització de l’estructura de les titulacions universitàries no és dolenta d’entrada, al contrari, podria servir per millorar la docència, l’aprenentatge i l’homologació amb el conjunt d’Europa.

  • Quim Bosch
    Universitats i Recerca

    Tres universitats (joves) catalanes al Top-100 mundial

    Al món acadèmic, com a gairebé tots els àmbits de la vida, les classificacions de “els més...” o “els millors” són inevitables. I, com a qualsevol altre àmbit, les llistes es poden qüestionar tant com es vulgui, però ningú les ignora.   El rànquing més llaminer per a les universitats és el de “les millors universitats del món”, del que se’n solen presentar dues versions: la que engloba totes les universitats del món, i la que només es fixa en les més joves. I per a les universitats, el carnet jove dura fins als 50 anys.

  • Lluís Pujadas
    Universitats i Recerca

    Salut científica

    Sobta que una societat com la nostra, tant conscienciada i compromesa amb el coneixement científic, tingui alhora un fort component místic en aspectes tant importants pel dia a dia com la salut. La pseudociència prolifera a casa nostra amb preteses "teràpies alternatives" que són un perill potencial per a la salut científica de la societat, i un risc concret per a la salut particular de moltes persones. Som al davant d’un problema seriós que no desapareixerà malgrat les petites bones notícies com la cancel·lació del màster d'homeopatia de la UB.

  • Quim Bosch
    Universitats i Recerca

    Hisenda, l’IVA i la recerca

    La Unió Europea considera que la recerca científica és una activitat econòmica, i com a tal està exenta de pagar IVA. La mesura està pensada per impulsar la recerca com a motor de desenvolupament econòmic i de benestar social. Els autònoms i els empresaris ja saben que a Espanya estar exent d’IVA no vol dir no pagar-ne, sinó pagar-lo primer esperar que Hisenda els el retorni. A la pràctica, l’Agència Tributària els fa servir de recaptadors d’impostos i de finançadors, perquè han d’aportar unes bestretes que Hisenda liquidarà a posteriori (sense interesos).

  • Universitats i Recerca

    Ciència pel Sí

    L'ensenyament superior, la recerca i la innovació tenen un paper destacat al programa electoral de Junts pel sí (JxSí), que considera que el coneixement que generen ha de ser clau en la creació d'ocupació, riquesa i millora social de la futura República Catalana. Malgrat la seva excel·lència - reconeguda internacionalment-, l'ensenyament superior arrossega uns dèficits i uns desequilibris que cal superar per tal que sigui, de manera efectiva, una garantia d'oportunitats per a tothom. La creació d'un nou estat també és una oportunitat per estendre al conjunt del sistema de recerca i d'innovació les bases del model català: excel·lència, autonomia acadèmica, transparència, obertura al talent i internacionalització.

  • Universitats i Recerca

    Una eina per a l'avaluació universitària

    La feina parlamentària de l'últim any d'aquesta legislatura ha permès l'aprovació d'una llei específica per a l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Aquesta llei permetrà garantir la continuïtat de les feines que ha fet l'AQU des de la seva creació i li dóna mecanismes de funcionament més moderns per impulsar-la en un futur immediat, especialment en el marc del nou país independent que tenim a les portes. L'AQU és membre fundador i de ple dret de l'European Association for Quality Assurance in Higher Education (ENQA) i capdavantera d'entre les agències d'avaluació de l'educació superior a Europa.

  • Universitats i Recerca

    Per un nou model català d’accés als estudis superiors

    Estem a les portes de la fi del curs acadèmic i també a l’inici del procés de matriculació universitària del curs vinent. La decisió del futur formatiu dels joves és complexa, però des de fa uns anys encara ho és més perquè intervenen elements en la decisió com són les possibilitats econòmiques de fer front a una etapa com aquesta. Cosa que ens porta a afirmar que el fet que la decisió sobre el futur formatiu no es pugui prendre amb plena llibertat i vingui marcada per les possibilitats econòmiques d’un estudiant o família és trist, però sobretot és injust.

  • Universitats i Recerca

    Recerca pública o privada?

    No és una qüestió menor, perquè el tipus de recerca que es fa depèn força de qui la finança: rere la recerca més propera al mercat hi solem trobar el sector privat, mentre que la recerca més allunyada del mercat depèn més del finançament públic. És per això que quan la Unió Europea va situar la recerca i el desenvolupament (R+D) al nucli de la seva estratègia de creixement econòmic es va fixar dos objectius: destinar el 3% del seu PIB a l’R+D, i que dos terços del finançament l’aportés el sector privat.

  • Universitats i Recerca

    Universitats i recerca: què tenim?

    ─ Que què tenim? Tenim tres universitats entre les 50 millors del món de menys de 50 anys. I tenim la segona ciutat del món, i la primera d’Europa, amb més universitats en aquest rànquing. Tenim un dels 13 instituts universitaris que l’ONU té arreu del món. I tenim la segona ciutat i el cinquè país del món amb més càtedres universitàries de la UNESCO. Tenim la 10a millor ciutat universitària del món. Tenim la primera ciutat que la Comissió Europea ha reconegut, amb el premi iCapital, com a capital de la innovació.

  • Universitats i Recerca

    3+2? 4+1? Universitat del segle XXI

    Aquests dies hi ha un debat ben interessant sobre el recent reial decret del ministre Wert que obre la porta a graus universitaris de 3 o 4 anys convivint amb màsters d’1 o 2 anys, possibilitant combinacions d’estudis universitaris de 3+2, 4+1 o, per què no? 3+1 o 4+2. L’esquema 3+2 és el que s’impulsava des de Catalunya quan s’estava definint, ja fa més de 10 anys, la transició des de l’antiga estructura de diplomatures i llicenciatures (enginyeries tècniques i enginyeries) a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).

  • Universitats i Recerca

    La UE canvia totxos per neurones

    L’any 1975 la Comunitat Econòmica Europea (CEE) va iniciar una política per corregir desequilibris entre les regions dels seus països, que aleshores només eren sis: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg. En aquestes quatre dècades han canviat moltes coses: d’una CEE amb sis estats hem passat a la Unió Europea de 28. Amb les successives ampliacions ha deixat de ser el club de rics que era l’any 1975 perquè en la majoria dels casos els països que s’hi incorporaven tenien una renda per càpita per sota de la mitjana del club.

  • Universitats i Recerca

    Barcelona, 19a millor ciutat del món per als universitaris...

    ...i la 6a millor ciutat d’Europa. Aquest és el lloc que ocupa a la classificació “Best Student Cities” elaborat per QS, una de les principals institucions especialitzades en rànquings universitaris. És una dada important, perquè l’atracció de talent internacional és un element cada cop més important en la política científica dels països líders en aquest àmbit. Actualment al món hi ha més de quatre milions d’estudiants universitaris amb mobilitat internacional, i la xifra s’incrementarà força en els propers anys.