ECONOMIA I TREBALL
  • Jordi Castellana
    Política Econòmica

    Les tres cares de l’atac de l’Estat a l’autonomia local: 135 CE, LEPSF i LRSAL

    Les polítiques d’austeritat de la darrera dècada impulsades per la Unió Europea han tingut en l’Estat espanyol un alumne avantatjat. L’objectiu no ha estat intentar reforçar les estructures de cohesió i benestar en època de crisi per intentar mantenir l’equitat. De forma contrària s’ha apostat per un fals rigor en les finances públiques des d’un punt de vista totalment ideològic i antisocial. La modificació de l’article 135 de la Constitució Espanyola amb el suport de PP i PSOE i l’aprovació posterior de la LEPSF i la LRSAL han consagrat aquesta política d’austeritat neoliberal traspassant la responsabilitat de reduir el deute als altres nivells de govern.

  • Jordi Angusto
    Política Econòmica

    Apujar els salaris, reduir l’atur

    El mantra convencional sosté que apujar salaris fa augmentar l’atur i viceversa. Tanmateix, cap dada empírica ho corrobora. Perquè fos així, l’oferta de treball hauria d’augmentar davant els majors salaris, quelcom només factible al fals món d’alguns economistes a sou de les patronals; on els treballadors fan una lliure elecció entre oci i treball, i es van decantant pel segon només si augmenta la remuneració. Al món real, però, les coses no van així; es treballa per necessitat i, en conseqüència, com menys es cobra per treballar, més caldrà fer-ho: es treballaran més hores, se’n faran d’extres i més membres de la família s’hauran de posar abans i per més temps a treballar.

  • Anna Tarrach
    Política Econòmica

    El procés de revisió de la despesa a la Generalitat de Catalunya

    El 21 de maig es va publicar en el blog de gestió de les finances públiques de l’FMI, un post sobre el procés de revisió de la despesa que està portant a terme la Generalitat de Catalunya. La situació de les finances públiques en bona part dels països del nostre entorn fa preveure que en els propers anys no hi haurà un increment substancial dels ingressos públics i, en el cas que fos així, les regles fiscals de que s’han anat dotant els països de la Unió Europea (en especial la regla de despesa) no permeten creixements de la despesa per sobre del creixement del Producte Interior Brut (PIB) tendencial.

  • Política Econòmica

    El pressupost europeu post 2020: prioritats polítiques i reptes comuns

    El passat 29 de juny, l’Aula Europa de la seu de la Comissió Europea a Barcelona, va acollir un interessant debat organitzat pel grup Verds / Aliança Lliure Europea sobre el futur marc financer de la Unió. L’acte, va comptar amb la presència de Ferran Tarradellas (Representant de la UE a Barcelona), Isabelle Thomas (eurodiputada del grup S&D), Albert Castellanos (Secretari de la Vicepresidència d’Economia i Hisenda de la Generalitat) i el mateix Jordi Solé (eurodiputat del grup Verds/ALE).

  • Natàlia Mas
    Política Econòmica

    Previsions catastròfiques sobre l’economia catalana

    L’any 2017 ha estat el quart any consecutiu de creixement robust de l’economia catalana, després del retrocés del període de crisi. Aquesta fase de fort creixement ha coincidit amb els anys de més intensificació del procés sobiranista, el que mostra com s’ha compatibilitzat perfectament una intensa etapa política amb elevades taxes de creixement. És rellevant destacar que l’economia catalana ha crescut sistemàticament per sobre de l’economia espanyola tant en els darrers anys com en els trimestres més recents.

  • Marta Espasa
    Política Econòmica

    L’impost sobre begudes ensucrades envasades

    L’informe de la OMS de 2016 recomanant l’aplicació d’impostos sobre les begudes ensucrades per a frenar el preocupant ritme d’obesitat que s’està instal·lant en les nostres societats, i sobretot en els infants, va fer que la Generalitat apostés per aquesta tendència innovadora en matèria de fiscalitat i implantés aquest impost al maig del 2017. A Catalunya, el 13% dels infants pateixen obesitat i el 19% sobrepès, i el 22% dels menors de 15 anys prenen diàriament aquest tipus de begudes, percentatges que van augmentant any rere any.

  • Albert Castellanos
    Política Econòmica

    Per una República més digne, per un país sense frau fiscal

    Cal evitar que la velocitat i duresa de l’actualitat ens faci oblidar les raons que guien la nostra acció política. En aquest sentit, un dels principals objectius de la XI legislatura, amb Oriol Junqueras com a Vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda i Lluís Salvadó al capdavant de la secretaria d’Hisenda, fou la lluita contra el frau fiscal. Quan un ciutadà deixa de pagar un euro del que li correspondria d’acord amb les seves obligacions tributàries degrada el marc de drets i deures en el que se sustenta qualsevol societat que es vulgui dir democràtica: un euro defraudat és un euro de menys que es gasta en reducció de les llistes d’espera, en garantir la igualtat d’oportunitats del nostre sistema educatiu o un euro menys d’ingressos que ha de compensar-se fent pagar més impostos a la resta de contribuents.

  • Amador Calafat
    Política Econòmica

    El miratge de les Illes Balears

    Espanya posseeix dos arxipèlags que disposen de certa autonomia però sembla que no els estima tots dos igual. Concretament el tractament fiscal que rep Canàries és completament diferent, i molt millor, que el que rebem a les Illes Balears arrodonida, aquesta discriminació positiva envers els atlàntics, per la necessitat de la aquiescència expressada constitucionalment (Disp. addicional 3a), del govern canari qui podria impedir qualsevulla modificació, encara que tota Espanya hi estàs a favor, si algun descarat volgués canviar els termes del contracte que el seu arxipèlag té amb l’Estat espanyol.

  • Òscar Mascarilla
    Política Econòmica

    Canvis de seu social: des-localització, re-localització i noves oportunitats

    Al final tot és un tema de curt, mig i llarg termini. A curt termini està clar que les empreses reaccionen als incentius, a les pors i a les incerteses. És natural que les empreses productives tinguin por a perdre clients i es normal voler contrarestar possibles boicots. Per això algunes poden optar a traslladar la seva seu social temporalment fora de Catalunya, i en la majoria de casos crear dos domicilis fiscals, repartint la part del negoci que es genera a Espanya i a Catalunya. També es normal que les empreses financeres vulguin evitar fuites i tranquil·litzar els seus accionistes.

  • Xavier Martínez i Gil
    Política Econòmica

    Sí a un nou sistema fiscal just i progressiu on pagui més qui més capacitat té

    No a un estat que permet rebaixes fiscals als grans grups de pressió mitjançant la introducció de beneficis fiscals a la carta A Espanya, segons la CNMV, hi ha al voltant de 3.000 empreses registrades com a SICAV que gestionen més de 32.000 milions d’euros. Però, davant la pressió popular per a què s’acabi amb els privilegis fiscals de les SICAVs, algunes ja han començat a moure fitxa i s’estan establint en altres territoris. Tot i així, s’està produint un nou fenomen encara no tant popular com les SICAVs.

  • Albert Castellanos
    Política Econòmica

    Sí a una República emprenedora que faci costat als qui assumeixen el risc

    No a un estat que desincentiva l’activitat econòmica amb una inversió pública insuficient i un règim d’autònoms injust Després d’anunciar una “pluja de milions”, els Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2017 preveuen una inversió que suposen un mínim històric que representa el 0,7 per cent del PIB. S’han pressupostat 1.149,58 milions d’inversions a Catalunya, fet que suposa 30 milions menys que l’any passat. Una previsió d’inversió clarament insuficient que compromet infraestructures clau pel nostre desenvolupament econòmic com el mateix corredor mediterrani o la millora de les xarxes de rodalies ferroviàries.

  • Xavier Martínez i Gil
    Política Econòmica

    El sistema duaner d’un nou estat

    El sistema duaner d’un estat ha d’estar al servei de la societat. D’aquesta manera ha d’obtenir un delicat i efectiu equilibri entre la facilitació del comerç legítim i la garantia de la seguretat dels ciutadans. La seguretat cal entendre-la en el seu sentit més ampli. No només seguretat en la vessant de prevenció de delinqüència o terrorisme sinó també vetllar per la salut de les persones en controlar els aliments, els medicaments, els productes agràries i veterinaris, les tecnologies de doble ús, els productes químics, la protecció de la fauna i de la flora, els productes que poden afectar al medi ambient, en definitiva, vetllar per la seguretat de les persones en el sentit més ampli de la paraula.

  • Política Econòmica

    Jornada: La fiscalitat a la República Catalana

    El passat dissabte 5 de novembre va tenir lloc la jornada "La fiscalitat a la República Catalana", en el marc de la campanya participativa "La República que farem", organitzada per la comissió sectorial de Política Econòmica i Financera d'Esquerra Republicana. A l'acte, l'Albert Castellanos, president de la sectorial de Política Econòmica, va presentar "Els pilars econòmics de la República Catalana": http://www.larepublicaquefarem.cat/ambit/politica-economica-i-financera Prèviament, el secretari nacional de Política Econòmica i Coneixement, Pere Aragonès, va presentar la jornada assenyalant la importància de dissenyar un model de fiscalitat per a la República Catalana que ha de respondre a uns objectius i ha de ser un instrument per a la sostenibilitat de l'estat del benestar.

  • Albert Castellanos
    Política Econòmica

    Tres punts per la competència europea

    Aquest mes d'agost ha acabat amb una bona notícia per tots aquells que ens sentim europeus i que volem creure en el projecte polític d'Europa. La Comissió Europea (CE) ha arribat a la conclusió que Irlanda ha donat beneficis fiscals il·legals a Apple per valor de 13.000 milions d'euros. I penso que és una bona notícia per partida triple:   En primer lloc, perquè és un toc d'alerta a les múltiples pràctiques d'enginyeria fiscal practicades per part d'empreses multinacionals o amb majors facilitats per moure les seves bases imposables.

  • Pere Aragonès
    Política Econòmica

    Pròrroga de pressupostos, i ara què?

    El projecte de pressupostos presentat pel Oriol Junqueras preveia un augment de 1.113 milions de despesa dels departaments de la Generalitat, 874 dels quals es destinaven a polítiques socials (incloent 285 del Pla de Xoc ofert per JxS a la CUP). Es tracta del major increment de despesa des del 2010, gràcies a la millora dels ingressos i a la reducció a la meitat del cost dels interessos del deute.    El rebuig de C's, PSC, CSQP, PP i CUP al projecte de pressupostos força a prorrogar els pressupostos del 2015 per tot el 2016.

  • Pere Miret i David Ros
    Política Econòmica

    Endeutament i independència

    El deute que suporten avui els catalans pel fet de formar part de l’Estat espanyol  és superior al que tindrien en la República Catalana, sigui quin sigui el criteri que s’utilitzi per a repartir el deute. L’endeutament públic català actual més el que s’heretés del Regne d’Espanya seria assumible per l’economia catalana en el marc d’un nou estat, en situar-se per sota de la mitjana dels països europeus i amb un estalvi d’entre un 30 % i un 52 % en relació amb la situació actual dins l’Estat espanyol.

  • Albert Castellanos
    Política Econòmica

    Un pas endavant

    Si féssim un rànquing de quines són les capacitats més desitjades per l’ésser humà la de preveure i anticipar el futur ocuparia, sense cap mena de dubte, una de les posicions més destacades. La capacitat de preveure l’evolució dels mercats, els futurs patrons de consum o les tendències de moda de la propera temporada acaben sent claus en la definició de l’estratègia de les principals empreses en l’escenari internacional. En aquest sentit, i en l’àmbit polític domèstic, a molts independentistes ens agradaria poder visualitzar una línia més nítida de cap a on avança el procés.

  • Joan Vea
    Política Econòmica

    El dèficit de Montoro

    El passat 31 de març, el Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, responsabilitzava a Catalunya i el País Valencià del dèficit estatal, al no haver complert amb el límit marcat pel govern espanyol. Aquestes declaracions són un insult més del ministre Montoro als valencians i valencianes. El País Valencià és un dels territoris amb pitjor finançament i dels més perjudicats pel sistema de finançament autonòmic, quedant 250 euros per habitant per baix de la mitjana estatal.

  • Josep Maria Terricabras
    Política Econòmica

    L'acord comercial EUA-UE (TTIP), projecte inacabat

    El 22 de febrer del 2016 va començar la dotzena ronda negociadora entre la Comissió Europea i el govern nord-americà sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP). Aquest Tractat ha de respectar el marc jurídic europeu i ha de preservar el conjunt de drets fonamentals que tant ens ha costat d'assolir. El que volem és que defensi els nivells d’exigència i de seguretat que Europa aplica en la fabricació i distribució dels seus productes, per exemple, en l’agricultura, la indústria farmacèutica, les polítiques de salut o en el medi ambient, exigències que no sempre coincideixen amb criteris generalment més laxes, acceptats als EUA.

  • Política Econòmica

    Què implicaria la unió fiscal europea?

    El passat 18 de febrer, en Lluis Salvadó, Secretari d'Hisenda, i Ernest Maragall, eurodiputat, van debatre sobre una futura Unió Fiscal Europea i les implicacions que podria tenir per a la hisenda catalana. El debat es va iniciar amb la presentació que va fer Jordi Angusto de l'estudi fet per la Fundació Catalunya/Europa sobre quina i per què convé una unió fiscal europea per completar la Unió monetària. Bàsicament, per evitar que polítiques divergents reproduissin crisis com la que encara patim, per impulsar inversions que beneficien el conjunt de la UE i cap país pot dur a terme per sí sol i per evitar la competència fiscal entre països, que està suposant pèrdues de més de 100.